Duel d’alt nivell a l’aula

Títol: Oleanna
Autor: David Mamet
Direcció: David Selvas
Intèrprets: Ramon Madaula i Carlota Olcina
Dia i lloc: 6 d’octubre (fins al 2 de desembre) al www.teatreromea.com

oleanna4

El Romea encara la tardor amb una proposta que es mereix el favor del públic, Oleanna de David Mamet, estrenada el 1992. Un text que de fons planteja la impossibilitat de la comunicació entre dues persones situant l’acció en la relació entre un professor universitari i una alumna que ha suspès un treball.  Qui no ha tingut un professor que predicava un ensenyament lliure i oposat a l’ortodòxia però a l’hora de la veritat només oferia la seva pròpia bibliografia com a eina per a superar l’assignatura? Qui no ha tingut una alumna només interessada en obtenir un aprovat encara que no hagi entès res de la matèria impartida?

Diàlegs brillants, provocadors i ambigus mantindran l’atenció de l’espectador de principi a fi, fent-lo debatre entre les raons dels dos protagonistes ja que Mamet, excel·lent manipulador del llenguatge, no dóna “la raó” a ningú. Les impecables interpretacions de Ramon Madaula i Carlota Olcina, sota una clara direcció de David Selvas, que opta pel ritme àgil, són la clau de l’èxit d’aquest muntatge. Madaula i Olcina defensen amb una força extraordinària el posicionament dels personatges respectius, mantenint la modulació del to a cada moment sense deixar-se endur per la facilitat de l’estridència. Una escenografia funcional marca l’espai de l’acció -el privat, representat pel despatx del professor, i el comú, l’aula- i el del personatges, segons qui domina la situació a mesura que avança l’obra. 

Així, la mutable relació de poder entre professor i alumna, l’abandonament de la utopia teòrica sobre un tipus d’educació per interessos molt més prosaïcs com aconseguir una plaça fixa en el cas del professor o el sentiment d’assetjament sexual per part de l’alumna, tot i que no hi hagi cap mostra explícita, arrosseguen l’espectador en una lluita dialèctica d’alt nivell, que convida a la reflexió sobre molts aspectes de la nostra societat i més enllà de la fi de l’espectacle.

En un context on la universitat pública està abocada a l’abisme, amb un inici de curs marcat per la protesta, aquest text escrit fa dues dècades es converteix en actualitat, convidant també al debat sobre quin és el model d’educació superior que cal defensar.  

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s