Teatre d’idees, ironia i intèrprets en estat de gràcia: imprescindible

Títol: Pàtria
Autor i director: Jordi Casanovas
Intèrprets: Marcel Borràs, Àlex Casanovas, Lluïsa Castell, Francesc Orella, Fermí Reixach i Rosa Vila
Dia i lloc:  17 d’octubre (fins a l’11 de novembre) al Lliure de Gràcia www.teatrelliure.com

Sí. Pàtria tracta de la possibilitat que un candidat independentista guanyés les properes eleccions i Catalunya esdevingués un estat. No. Aquest no és un muntatge oportunista, ja que el text s’ha gestat durant anys. Que Jordi Casanovas n’ha fet canvis a partir dels esdeveniments actuals per algunes de les referències i que la realitat pot superar la ficció encara que fa uns mesos semblés impossible és evident. Però Pàtria és molt més que això, perquè el seu autor mostra maduresa i complexitat, allunyant-se del maniqueisme i posant de manifest moltes qüestions que generen debat.

La promíscua relació entre periodistes i polítics, la construcció d’un líder polític a cop de “relat” i “spin doctor”, la preparació d’una campanya electoral, la gestió d’un debat televisiu, la intervenció d’un govern en els mitjans de comunicació públics −qüestió molt comentada aquests dies−, l’ús i/o abús de xarxes socials com twitter o el pas de la violència verbal a la física són també temes que es tracten a l’obra des d’una perspectiva que afectaria l’esfera pública.

Però Casanovas també incideix en l’esfera privada a través del personatge protagonista amb reflexions sobre quins són els propis orígens i com enfrontar-se a la sorpresa i decepció, com un home pot ser fidel a ell mateix sense trair-se, com es gestiona la malaltia d’un fill o com protegir la família i la intimitat quan hom és objecte de màxima atenció mediàtica.

Des d’un altre punt de vista que afegeix riquesa a la peça, l’autor fa un viatge des del passat al present  tractant el concepte “memòria històrica” i la mitificació que de vegades, en aquest cas inconscientment, es pot fer d’uns suposats herois que, en realitat no ho van ser. I finalment Casanovas ens planteja què significa el concepte “pàtria” contraposant al líder que seria capaç de sacrificar-se pel seu país amb el creador que només es lliura a l’art.

Només per tot el ventall de contingut aquest és un espectacle molt recomanable. Si hi afegim la proposta escènica, espai buit, només interpretació i gens d’efectisme gratuït, teatre d’idees sense renunciar a la ironia, es converteix en una de les propostes imprescindibles d’aquesta temporada gràcies a la direcció del mateix Casanovas i a uns intèrprets en estat de gràcia.

Immens Francesc Orella com a Miquel Raventós, el periodista que es convertirà en líder i personatge al voltant del qual pivota l’acció, envoltat d’un repartiment coral i versàtil que té la capacitat d’interpretar més d’un personatge sense que hi hagi ni una esquerda. Des del veteraníssim Fermí Reixach fins a Marcel Borràs, de qui cal destacar la seva impressionant interpretació d’Arnau, fill del protagonista que pateix síndrome d’asperger, passant per Rosa Vila, aquesta dama del teatre que ens fa rendir cada cop que puja a un escenari.