De com un conill provoca la comunió entre poesia, teatre i públic

Títol: Missa pagesa
Autora:  Dolors Miquel
Director: Xavier Gimenez Casas
Intèrprets: Pau Bou i Maite Besora
Dia i lloc: 9 de novembre a Can Felipa

El Centre Cívic Can Felipa ofereix fins al 15 de desembre El Convit, on s’aglutinen diferents propostes culturals vinculades al menjar. L’artista Antoni Miralda amb una intervenció a la Sala d’exposicions, una mostra col·lectiva d’artistes residents a Hangar, una festa amb pa vi i sucre o un seguit de tallers. Un cicle que té com a context el barri del Poble Nou i com a eix el ritual i la comunitat. No hi podia faltar doncs el teatre.

En un cicle d’aquest tipus sembla fet a mida l’espectacle triat, Missa Pagesa, però ja es va veure la passada primavera a La Seca i s’estrenà l’any passat a Vilafranca en el marc de la K-poetika. Petit format, proximitat amb l’espectador i risc. Molt de risc. Perquè portar a escena el poemari de Dolors Miquel no és cap broma, tot i que la peça tingui un alt contingut d’humor, això sí, satíric, ja que la de Lleida se’n fot del mort i de qui el vetlla, mentre fixa la seva mirada corrosiva en la societat que vivim i en la tradició heretada en forma de dogma.

Escrit i pautat com un ritual d’ofici religiós, aquesta missa laica és una veritable representació de teatre popular. Els espectadors són ben rebuts i acomodats i compten amb un paper amb els salms que hauran de corejar, mentre de fons s’escolta The Smiths, banda sonora de tota la peça. Barreja de retorn a la natura, pensament metafísic i crítica visceral que submergeix el públic, que anirà seguint, igual que en una església, tots els moviments “amunt els cors, amunt els culs”, i assentint amb “anem”. Perquè venim de la tradició judeo cristiana i portem interioritzat el personatge del feligrès, per tant cadascun dels assistents també és actor i replica i gesticula d’aquella manera natural i automatitzada apresa a força de catequesi infantil. En aquesta ocasió, però, les homilies es dediquen a cretins simpatiquíssims.

Els oficiants aquí són un home i una dona. Pau Bou i Maite Besora no només són excel·lents actors sinó també declamadors, perquè això és poesia. Interpretacions d’aquelles que semblen fàcils perquè al cap i a la fi ells estan preparant un conill a la farigola a la cuina que podria ser la de casa seva. Aquesta familiaritat provoca la comoditat total del públic per això a l’hora de demanar que es participi col·lectivament el resultat és perfecte. En el moment de les intervencions individuals reclamades als assistents, a Can Felipa es va posar dempeus la mateixa autora. Dolors Miquel va regalar una d’aquelles seves intervencions enèrgiques als presents. Enlloc de cohibir la resta, una espectadora la va seguir, deixant tothom bocabadat amb una dicció que molts dels que es dediquen a l’escena ja voldrien.

El temps de l’espectacle, que és el del ritme marcat per la paraula i pel silenci, transcorre entre l’estructura de la missa i aquell ancestral cuinar a foc lent de temps passats. Un engranatge de rellotgeria fina, un espectacle impecablement dirigit per Xavier Giménez. I com aquell qui no vol la cosa, com si d’un acudit es tractés, la poesia atrapa, ressona, provoca la reflexió, implica i, en el moment de la transubstanció del conill s’arriba a la total comunió amb el públic, que posteriorment se’l cruspirà amb una mica de pa i un porró de vi de la terra.

Aquesta missa és una d’aquelles troballes que hom no es pot perdre i que desitgem tingui una llarga gira per predicar la Paraula i el Teatre arreu.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s