De tòpics i quotidianitat

Títol:  Quebec – Barcelona
Autor: Mercè Sarrias
Direcció:  Philippe Soldevila
Intèrprets:  Alma Alonso Peironcely, Víctor Álvaro, Normand Bissonnette i Éva Daigle
Dia i lloc: 29 de novembre (fins al 9 de desembre) a la Sala Beckett http://www.salabeckett.cat

Dues dones, parentes llunyanes, s’intercanvien durant un període relativament curt de temps les seves cases. Una viu al Quebec, l’altra a Barcelona. Una història, el punt de partida de la qual pot recordar aquella pel·lícula d’agradable tarda de sofà The Holiday (2006), o bé l’horroritzant programa televisiu Me cambio de família. Mercè Sarrias, guionista i dramaturga de llarga trajectòria, fuig de la dolçor de la proposta cinematogràfica i de la pornografia televisiva per servir una comèdia agredolça de costumisme urbà. Una temàtica que no brillaria per la seva originalitat, sinó que més aviat sembla l’eina ideal per facilitar una experiència teatral transoceànica, perquè Quebec-Barcelona és sobretot això, un intercanvi de coneixement, un treball conjunt entre l’autora catalana i el director quebequès Philippe Soldevila, responsable del teatre Sortie des Secours, i uns intèrprets catalans i quebequesos.

El resultat és una producció entre el teatre Sortie de Secours i la Sala Beckett que, estrenada al Quebec i vista també al Temporada Alta, ha arribat a Barcelona. Un espectacle en català i quebequès que aproxima a l’espectador a dues històries individuals, alhora que també dóna pinzellades de la història col·lectiva del Quebec i Catalunya marcades pel tòpic (la Sagrada Família, la idealització de les brigades internacionals a la guerra civil o la presència  d’óssos i les visites a veure balenes). Amb una escenografia encertada que presenta dos pisos homòlegs, veiem com es desenvolupen les escenes i situacions protagonitzades per Ann (Éva Daigle) i Laia (Alma Alonso) ja que aquest és un muntatge marcat pels personatges femenins. Mentre Ann representa una dona de mitjana edat obsessionada per ser mare, -amb alarmes programades a casa seva per tenir un acte sexual que sigui productiu- i en procés de recerca per a la seva tesi doctoral; Laia és una jove professora de primària en un moment de caos i deixadesa vital. Totes dues tindran en aquest viatge l’oportunitat per deixar de banda els seus problemes, que no vol dir solucionar-los, i gaudir de la llibertat del nou espai.

L’única habilitat i punt d’atracció d’aquesta peça és l’escriptura de Sarrias ja que en un inici inocu, fàcil i farcit per la banda quebequesa de relació de parella amb problemes i per la banda barcelonina per la trobada de dos amics que volen passar-ho bé, tot plegat una mica tòpic i superficial, l’autora aconsegueix l’atenció del públic progressivament gràcies als girs que fa la història, als diàlegs quotidians però amb moments punyents i amb l’habilitat de no donar respostes i deixar per a l’espectador les conclusions que vulgui demostrant la seva capacitat com a dramaturga. Pel que fa a la direcció, Soldevila opta per una marcada comicitat, de vegades excessiva, que va a favor d’alguns intèrprets com Normand Bissonnette i en contra d’altres, com Alma Alonso. En conjunt una proposta correcta, que s’intueix  concebuda com a experiència de treball, sens dubte profitosa per als que hi han participat, més que com a espectacle per captivar rotundament el públic.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s