La república alada del bordell

Títol: Ball de titelles
Autor: Ramon Vinyes
Dramatúrgia i direcció: Ramon Simó
Intèrprets: Nao Albet, Jordi Banacolocha, Esther Bové, Rosa Cadafalch, Itzíar Castro, Daniela Feixas, Pep Ferrer, Pep Jové, Berta Junyent, Francesc Lucchetti, Jordi Martínez, Francesca Piñón, Carme Poll, Mercè Pons, Òscar Rabadan, Santi Ricart, Diana Torné, Ferran Vilajosana, Aline Vincent
Dia i lloc: 15 de desembre (fins al 20 de gener) al Teatre Nacional de Catalunya http://www.tnc.cat

Foto_ball_de_titelles_2A_David_Ruano_TNC_0

És la nit de Nadal i en un bordell les forces vives (masculines, evidentment) gaudeixen de la festa mentre les seves senyores (oficials) estan a la missa del Gall. De sobte la xerinola es veurà alterada perquè cau del cel un ésser alat. Aquest és el punt de partida del debut del dramaturg Ramon Vinyes (1882-1955) al Teatre Nacional, un espectacle sorprenent per la seva complexitat textual i per l’actualitat de moltes de les seves reflexions. Ball de titelles, escrita el 1930 i estrenada el 1936, és més que la recuperació “del sabio catalán” de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

El director del TNC, Sergi Belbel, ha confiat de nou en Ramon Simó, igual que ja va fer amb La Dama de Reus d’Ambrosi Carrion, que encara recordem, i ha encertat de ple. Simó signa una dramatúrgia acurada i sobretot entenedora, una direcció d’actors ferma per la varietat i coralitat de personatges i una posada en escena allunyada de les revisions des de l’actualitat. El conjunt és un bon espectacle sobretot per a espectadors sense prejudicis i amb curiositat per mirar al teatre català dels anys 30 del segle passat.

Més que per l’emoció aquesta peça ens ha arribat a través del pensament i l’originalitat de l’autor. Vinyes fou un crític i dramaturg a contracorrent de la majoria d’autors catalans de l’època. Considerava el teatre com un arma de pensament contra el teatre de frivolitat i creia que el problema del món del seu temps era un problema de cultura. “Nuestros tiempos exigen que cada hombre sea un ciudadano” afirmava en una entrevista de 1929. Coneixedor de la literatura europea del moment el seu anar i venir entre Catalunya i Colòmbia el configura com individu lliure que es compromet a través del teatre amb els esdeveniments que l’envolten.

Ball de titelles és un clar exemple dels anhels de Vinyes com autor. Subtitulada “titellada amb tres actes” ens entronca amb el gènere de la farsa, mentre que la natural presència d’un ésser extraordinari el lliga al surrealisme i la imaginació sense limitacions germen del realisme màgic. En aquesta posada en escena Simó evoca l’expressionisme i l’aire de cabaret, sobretot amb el vestuari i el maquillatge i amb la música de Joan Alavedra, un dels seus còmplices professionals més habituals. El director també inclou l’aire del circ amb la presència de dos altres éssers alats que sobrevolen l’espectador des del trapezi, encertat recurs excepte perquè les seves rèpliques són gravades. Simó, però, no obvia el costumisme interpretatiu fet que, d’una banda l’apropa més a l’època de l’obra, però de l’altra li resta força des d’una perspectiva de l’espectador actual, avesat ja a altres aproximacions.

L’espai on es desenvolupa la peça és un bordell que esdevé a petita escala un retrat de la societat republicana d’un poblet d’alta muntanya. Un espai plural on totes les sensibilitats polítiques (dreta conservadora, republicanisme radical, anarquisme) hi són representades, però no democràtic del tot perquè les influències de les forces vives més tradicionals, sobretot l’església queden sobradament demostrades. Vinyes aprofita per fer una crítica social ja que en aquesta república independent del bordell es reprodueix l’escala de classes de l’exterior.

L’única diferència és que aquí l’ama i senyora, la Madame, s’alça per sobre convertint-se en veritable poder fàctic, confident i mare, mà executora de la solució a la situació. Perquè què s’ha de fer amb aquest estrany àngel? Remei, la madame, el seduirà i li oferirà amor i la criatura acceptarà, perdent així la seva essència extraordinària, el primer pas per a transformar-se en home, fins al moment definitiu quan ella mateixa li talla les ales, magnífica metàfora de l’autor sobre la pèrdua de la innocència i la influència de l’entorn sobre l’individu per tal de no deixar-lo créixer lliurement amb les seves idees.

Pel camí es planteja el debat on tothom vol escombrar cap a la seva posició evidentment: el polític de dretes i el radical, el capellà, el notari o l’alcalde. Fins i tot les senyores decents fan una visita al local per parlar amb Remei. Escena totalment vodevilesca de portes que s’obren i es tanquen donant refugi als diferents senyors fins que es trobaran tots i s’arribarà a la solució definitiva. L’obra també ens mostra la fascinació del moment per la ciència i el progrés amb la presència dels científics per examinar la criatura i evidentment els mitjans de comunicació massius amb la ràdio com a canal d’informació consolidat durant els anys de la República i la presència del reporter a la recerca de l’espectacularitat de la informació.

Pel que fa als intèrprets actuacions a l’alçada, magnífiques escenes corals i canvis de registre àgils. Els dos personatges amb què recau l’obra sintonitzen, bona química entre una exquisida i reposada Mercè Pons (Remei) que contrasta amb els personatges de la resta de les noies i un Nao Albet (l’Àngel) amb poc text però convincents silencis i aconseguits moviments corporals.

Un sol element li va a la contra a aquest muntatge i és una escenografia tan fosca i tenebrosa, totalment inversa a la que l’autor especifica al text. Enlloc d’un bordell de luxe amb decoració tropical i llum encegadora semblaria un local de trista posguerra. Potser és aquesta la llicència que s’ha permès Ramon Simó, des de l’actualitat ja que ara sabem com va acabar aquella República, amb les ales més aniquilades que les del protagonista i l’exili i el posterior oblit per al seu autor, i per a tants i tants d’altres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s