María Moliner: la llibertat de la paraula

Títol: El diccionario
Autor: Manuel Calzada Pérez
Direcció: José Carlos Plaza
Intèrprets: Vicky Peña, Helio Pedregal i Ander Iglesias
Dia i lloc: 17 de gener (fins al 10 de febrer) al www.teatreromea.com
Foto_Ros_Ribas

Persistents aplaudiments, algunes ovacions i bona part dels assistents dempeus al final de l’estrena de El diccionario, espectacle no programat al Romea, però que a causa de la suspensió de Forests de Calixto Bieito arriba del Teatro de la Abadía, després posar-se crítica i públic a la butxaca. Bona elecció del director artístic del Romea, Julio Manrique, que ens dóna l’oportunitat de gaudir de teatre madrileny amb un muntatge que hauria d’esgotar cada vespre les entrades per diversos motius, el principal dels quals és la magnífica interpretació que fa Vicky Peña de Maria Moliner (1900-1981), l’autora del Diccionario de uso del español convertida en fascinant personatge teatral per Manuel Calzada Pérez.

Aquest arquitecte de formació que ha col·laborat com a escenògraf, debuta com autor teatral amb un text que té com a protagonista Maria Moliner i evidentment el seu diccionari, però que viatja al passat per donar a conèixer aquesta dona al gran públic. Amb una estructura dramatúrgica basada en un present situat als anys 70, dóna pinzellades de la Moliner dels anys de la República, la guerra civil i la immediata postguerra de plom i devastadores conseqüències per a ella i el seu marit, Fernando Ramón Ferrando, catedràtic de física i degà de la Facultat de Ciències de la Universitat de València durant la guerra. Una parella d’intel·lectuals que va patir la depuració sistemàtica exercida durant el franquisme, ella amb el descens de 18 punts en l’escala professional, ell amb la pèrdua de la càtedra. Una mostra doncs del menysteniment del coneixement que va patir Espanya a partir de 1939, des de la depuració a nivell universitari fins a la més petita de les escoles rurals en l’àmbit de l’educació i també en el cos de funcionaris de l’estat, en el cas de Maria Moliner com a bibliotecària.

El fet que la protagonista sigui una dona fa que el text mostri el canvi de rol que pateix en general la feminitat a partir del 1939 relegada a la vida domèstica plasmada en l’acte de sargir mitjons a tothora. Amb Maria Moliner s’hi afegeix la renúncia pública a la seva activitat intel·lectual i cultural, ella que havia estat una peça fonamental en aquella República que apostava per la igualtat de l’educació i el foment de la lectura a tots nivells, maldant per l’accés de la gent de classe humil, com ella mateixa.

Però Moliner trobà en els mots l’eina per sobreviure. I en solitari, des de l’àmbit privat i amb una complicitat no exempta de polèmica i discussió familiar, emprendrà la seva lluita “sorda i constant” des del silenci fins a construir un univers de paraula que qüestionarà l’autoritat de la Real Academia de la Lengua, posant de manifest la utilització totalitària de l’ús del llenguatge, netejant de brossa aquell suposat esplendor. Tot i que finalment no va ser admesa com a acadèmica l’autor es permet el luxe i homenatge amb el discurs que ella hauria pogut pronunciar amb un final alliçonador sobre el significat de la paraula llibertat.

L’autor empra com a fil conductor de l’obra la relació entre metge i pacient, que des del present de l’obra i a través de proves mèdiques i converses retorna el passat. Una relació que evoluciona al llarg de l’espectacle des de la incredulitat del facultatiu que considera que es troba davant un cas d’obsessió quan la pacient li parla del diccionari, fins l’estupefacció i admiració en rebre els dos volums acabats. Una presència absoluta de la malaltia que va patir Moliner els darrers anys de la seva vida, aterio-esclerosi cerebral i que porta a reflexionar sobre la pèrdua de la capacitat intel·lectual de qualsevol malalt lúcid i brillant, que se n’adona perfectament de la progressiva degeneració. A aquests aspectes l’autor hi introdueix part de la vida domèstica i relació de parella que per al nostre gust caldria escurçar en alguns moments perquè dilaten l’acció i no aporten novetats. I només considerem mal resolta, tan des d’un punt de vista del text com de la direcció, l’escena del marit cantant una cançó de bressol, recurs melodramàtic a un fet que no revelarem però que per ell mateix ja és suficientment tràgic.

A banda d’això aquest és un text valent i necessari simplement per tenir la gosadia d’afrontar el complicat pas de convertir una personalitat històrica tan complexa en un personatge teatral, objectiu plenament assolit gràcies a Vicky Peña. L’actriu treballa una Maria Moliner de matisos, irònica i divertida, que empra justament cada paraula, reflexiva i tenaç, que s’adapta a les circumstàncies i mostra practicitat, per exemple quan crema llibres el 1939 i bateja els fills, pura supervivència, i ofereix una interpretació de la dona ja madura i malalta impressionant. Un cop més Vicky Peña ens regala la seva dicció perfecta, la naturalitat i destresa per al monòleg, com en aquell recordat encara Homebody / Kabul que vam veure fa anys també al Romea. Helio Pedregal (el doctor) i Ander Iglesias (el marit) la segueixen de manera desigual, amb més o menys encert segons l’escena. Pedregal aconsegueix fer evolucionar el seu personatge però a Iglesias el director l’ha cenyit a una bondat massa sentimental que poc lliga en ocasions amb la protagonista, tossuda com ella mateixa reconeix, perquè no es tracta aquí d’una beatificació laica ja que Moliner, tot i ser una perdedora, que no vençuda, es va negar en rodó a baixar el cap i passar el rosari. Davant el “silencio atronador” exterior trobà la llibertat de la supervivència en forma de milers i milers de fitxes passades a màquina pulcrament.

Després de veure l’espectacle ja no consultarem de la mateixa manera aquest dos volums que encara avui ens són eina imprescindible.

 
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s