Relacions que tallen la respiració

Títol: Blackbird
Autor: David Harrower
Direcció: Lluís Pasqual
Intèrprets: Jordi Bosch i Bea Segura
Dia i lloc: 30 de gener (fins al 10 de febrer) al Lliure de Gràcia www.teatrelliure.com 

Fotografia: Ros Ribas

Llum de sala per a una escena que transcorre en un pseudo soterrani d’una empresa on els treballadors acostumen a anar a menjar. Mostra de la deixadesa quotidiana, la brossa és l’element escenogràfic a la vista de l’espectador. Deixalla externa que embolcalla una trobada on també aflorarà tota la merda interna de dos personatges que fa quinze anys que no es veuen, Ray i Una, que van mantenir una relació íntima quan ell tenia 40 anys i ella 12.

Un tema que de manera general ens fa reflexionar sobre les convencions de la nostra societat. Relació que d’entrada ens impulsa al rebuig, perquè tracta de l’abús sexual a un menor, oblidant per exemple que segles enllà moltes corones europees es van aliar, enfortir i bastir gràcies a matrimonis amb diferències d’edat que avui dia ens resultarien repulsives. David Harrower  ens planteja una història d’una complexitat tan plena de matisos que bandejarà l’espectador constantment al llarg de l’obra i el deixarà amb un pam de nas interrogatiu en un final desafiant, deixant de banda qualsevol intent de judici moral. Text interessantíssim de dialèctica emocional des de l’entranya on assistim a les conseqüències d’una història d’amor viscuda, intolerable a ulls de la societat, la qual cap dels dos protagonistes ha pogut oblidar.

Lluís Pasqual ha encertat amb la disposició de l’espai, el moviment actoral i la tria dels intèrprets. Jordi Bosch i Bea Segura ofereixen un repertori d’interpretació autèntica que deixa l’espectador sense respiració. Una batalla dialèctica lliurada sense clemència, dura i amb moments d’intensitat aclaparadora però també amb espurnes de tendresa, respecte i amor. Un treball conjunt d’equilibri. La veterania i solvència de Jordi Bosch és inqüestionable però en aquest cas destaquem Bea Segura, que amb aquesta interpretació llueix maduresa absoluta com actriu. La combinació del seu físic fràgil i la dolçor del seu rostre amb la contundència amb què interpreta Nua ens va provocar aquell excepcional mal d’estomac que, un cop has abandonat el teatre, encara perdura.

Un espectacle valent, evidentment incòmode i molt necessari, que aquesta setmana finalitza representacions al Lliure i al qual desitgem una llarga gira.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s