Deixeu els morts en pau

Títol: Quan despertem d’entre els morts
Autor: Henrik Ibsen
Traducció: Carolina Moreno Tena amb la col·laboració de Feliu Formosa
Direcció: Ferran Madico
Intèrprets: Lluís Marco, Esther Bové, Ernest Villegas, Cristina Plazas, Bernat Muñoz i Lina Lambert
Dia i lloc: 7 de febrer (fins al 3 de març) al Teatre Nacional de Catalunya www.tnc.cat

quan-despertem

Davant el dilema gairebé hamletià entre lliurar-nos a una de les nostres més grans aficions, el bàsquet, o descobrir la darrera obra d’Henrik Ibsen (1828-1906) que no havíem vist mai en escena, optàrem per arribar-nos a la sala petita del TNC a l’estrena de Quan despertem d’entre els morts. Decisió totalment errònia, perquè a més de perdre’ns un partit històric, vam haver de patir un muntatge sense cap emoció ni profunditat.

Aquest és el testament de l’autor noruec, un text on desfila la tensió entre individu i societat, joventut i vellesa o vida i mort característiques de la seva obra. En aquesta ocasió el protagonisme se centra en la figura d’un escultor madur que ja no crea, Arnold Rubek, per tant en la figura de l’artista com a ésser que ha prioritzat la seva obra i potser s’ha perdut la vida. Egocèntric, no es va adonar que havia destruït Irene,la model de la seva gran peça, personatge complex que retorna del passat amb una ambigüitat ressuscitada i una complexitat fascinant. Aquest home famós està tediosament casat amb una jove, Maja, que aspira a la llibertat, representada per l’ascens a les muntanyes que li ofereix Ulfheim, el caçador de llops amb qui s’hi aventurarà.

Ferran Madico ha perdut l’oportunitat de bastir una proposta ferma. D’entrada perquè estèticament no s’acaba de decidir entre innovar i trencar o bé mantenir-se en el classicisme encara que sigui contemporani. És a dir, que entre aquell Peer Gynt de Calixto Bieito i El enemigo del pueblo de Gerardo Vera, Madico es queda dubtant a mig camí, fent perdre també a l’espectador. La tensió la resol atribuint als intèrprets un to de veu massa elevat o una gesticulació excessiva depenent de la sort de cadascú, mentre que l’emoció la trasllada a una sèrie d’elements habituals en el teatre contemporani que si no s’empren com cal poden esgotar la paciència i provocar somnolència en l’espectador.

Quan ja portàvem un quart d’hora de funció en un espai buit amb uns grans elements que podien ser escultures cobertes de tela blanca, més tard representaran unes precioses pedres, matèria bàsica d’un escultor i unes imponents  muntanyes, de cop i volta ens apareix projectat el títol i crèdit de l’espectacle, un recurs que a part d’aparentar una malentesa modernor ens va fer fugir d’allò que estava passant. Primer grinyol.

El segon es va produir amb la primera coreografia dels intèrprets, un altre recurs fora de lloc, que en cap de les vegades que s’utilitza al llarg de la funció ens provocà la més mínima emoció. És més, cap al final, quan surten tots els intèrprets al capdavant de l’escena amb els seus lleus moviments fins a desaparèixer i que es faci fosc, francament crèiem que estàvem al punt final de l’obra i que l’opció dramatúrgica era haver suprimit text de l’original. Doncs no, és un d’aquells falsos finals que tant desconcerten i que alhora ens va fer riure per la combinació entre el vestuari d’època tan poc pràctic, tot amb diferents matisos de blanc per a tots els personatges, i els moviments propis de la dansa contemporània.

També  ens va fer somriure aquella melodia de fons similar a una pel·lícula de suspens quan entren a escena per primer cop Irene seguida d’un personatge-ombra que tant pot ser la Mort com una cuidadora.

I la gran sorpresa, per primer cop vam descobrir que els grans actors com Lluís Marco,  quan els deixen sols també han de fer ús de suports i trucs de l’ofici per tirar endavant el personatge.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s