L’amor mou muntanyes

Títol: Una història catalana
Autor i director: Jordi Casanovas
Intèrprets: David Bagés, Lurdes Barba, Lluïsa Castell, Pep Cruz, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicky Luengo, David Marcé, Alícia Pérez i Mariona Ribas
Dia i lloc:  28 de febrer (fins al 7 d’abril) al Teatre Nacional de Catalunya

L’autor i director Jordi Casanovas, recent Premi Ciutat de Barcelona, desembarca a la Sala Gran del TNC amb una revisió de la seva història catalana, que no vam veure anteriorment. Un muntatge d’una durada que, entreactes inclosos, supera les tres hores de durada. Ara bé, que ningú no es faci enrere per aquest motiu, perquè el temps en aquesta peça passa molt més ràpid que en algunes propostes de durada inferior a la meitat. Un espectacle on sobretot brilla la comèdia, amb algun moment hilarant, i s’etziben algunes crítiques a la nostrada societat i classe política, com aquell qui no vol la cosa, que per primer cop hem escoltat dalt d’un escenari.

Aquesta història catalana es desenvolupa bàsicament en dos espais propers, la ciutat de Barcelona i un poble del Pallars i arrenca el 1979 fins arribar a les portes dels Jocs Olímpics. Un període de canvis històrics i socials, de classes que s’apropen en democràcia però no es barrejaran de sang, de veïnatge de petit poble que viu posseït per la superstició, de protagonistes que es construiran el seu propi camí, d’especulació urbanística i tràfic de drogues, de luxe i misèria.

Un tercer país apareix a la història, la Nicaragua de la revolució sandinista i la nova societat que se’n derivà, lloc on el personatge del Reverendo, després de fugir del poble del Pallars s’instal·là fins que al final de l’obra l’emigrant que cercava la llum, la llibertat i la revolució tornarà als orígens.
Aquesta aventura a l’altra part de món és el capítol que menys ens ha interessat  perquè és on Casanovas juga amb el gènere del culebrot i alguns dels intèrprets no acaben d’estar còmodes amb un accent que de vegades resulta forçós.

A banda d’això, en conjunt aquest és un espectacle molt recomanable on l’autor i director demostra una llibertat que li permet prendre`s tot tipus de llicències, fer creure a l’espectador el que li dóna la gana i sortir-se’n amb el públic dempeus. Perquè en aquesta història Casanovas s’atreveix a barrejar spaghetti western amb culebrot, tragèdia on no queda viu ni l’apuntador, cert punt de misteri, homenatge literari a Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé i especulació de terrenys, en aquest cas de la muntanya del Pallars que ens ha recordat Tor: tretze cases i tres morts del periodista Carles Porta.

I la força motriu que mou muntanyes: l’amor. L’apassionat d’un noi del barri de la Mina per una jove catalana de classe alta, el que sent un lluitador veterà i una camarada en temps de revolució i canvi social que el portarà a establir-se en un lloc després d’haver recorregut diversos països i batalles, el d’un jove de la Mina que ascendeix socialment i prefereix les seves filles que tenir més diners, el frustrat i violent d’un adolescent, el d’una anciana cap a la seva filla i les seves terres, el d’una mare per una filla fins provocar-li la resurrecció.

La posada en escena sorprendrà l’espectador perquè per primer cop a la Sala Gran del TNC hi ha part del públic que a la segona part està disposat dins l’escenari, en una plaça d’ambient dolç d’envelat de poble transformada per la tragèdia de la sang.

Pel que fa als intèrprets Casanovas signa una bona direcció amb escenes de conjunt i moments per a la individualitat que no s’encongeixen tot i la grandesa de l’espai. Els actors i actrius ofereixen globalment interpretacions còmodes i solvents on sobresurten David Bagés amb els diferents personatges que interpreta i Alícia Pérez com a Núria Farràs.

Menció a banda perquè és  el més brillant i convincent per a  Andrés Herrera que construeix un Luis Calanda “El Cala” d’alta volada, tant amb la caracterització, gesticulació com evolució del llenguatge, de la parla pròpia de delinqüent del barri de la Mina a alt executiu de castellà neutre, català correcte i fins i tot anglès per corregir turistes peduts.