La marató d’un dramaturg imprescindible

Contra el progrés, Contra la democràcia, Contra l’amor   Esteve Soler  

Títol: Contra el progrés Direcció: Joan M. Segura Intèrprets: Dani Arrébola, Txell Botey Catà i Xavi Idàñez Farré
Títol: Contra la democràcia i Contra l’amor Direcció: Carles Fernández Intèrprets: Dani Arrébola, Eva Cartañà, Laia Martí i Guillem Motos
Dia i lloc: dissabte 6 d’abril al Teatre Alegria del CAET, Terrassa

Contra el progrésEl CAET de Terrassa va programar el passat dissabte, una marató teatral el resultat de la qual demostra que hauria de repetir l’experiència i reivindicar-la com a marca de la casa. El plantejament era simple, a les nou, hora habitual de funció, s’estrenava a l’Estat espanyol Contra l’amor, darrera peça de la trilogia d’Esteve Soler (1976). Però des de les cinc de la tarda, el públic que volia podia veure les dues peces anteriors, Contra el progrés i Contra la democràcia estrenades a la Sala Beckett el 2009 i el 2011 respectivament.  Nosaltres ens vam apuntar a la marató, sense dorsal però amb la curiositat entrenada al màxim, perquè d’aquest autor només recordàvem molt vagament un T6, és a dir, les beceroles de la seva escriptura.

Un cop vista la trilogia afirmo que repetiria sense problemes i que em va semblar més còmoda aquesta cursa que algunes experiències teatrals en què a la mitja hora ja ens han estabornit mentalment i física. Per tant convidem als espectadors amants del teatre a gaudir de la trilogia sencera i als no habituals a què coneguin un dels millors dramaturgs de l’escena contemporània, no només catalana, sinó d’arreu del món, prova d’això són les traduccions i muntatges que s’estan fent d’aquestes peces a països com Alemanya, Grècia o Xile.

Apropar-se a un autor d’aquesta manera és, a banda d’excepcional, força interessant perquè permet fer una immersió en la seva escriptura. La d’Esteve Soler ens ha convençut i fascinat en diferents sentits i aspectes. Si ens fixem en la forma, per l’estructura que planteja, la mateixa per a cadascuna de les peces de la trilogia: així com Déu va parir la Creació en 7 dies, Soler va i construeix una obra amb set petites històries. L’ autor ho fa amb un estil d’escriptura àgil, fruit de la depuració sintàctica i lèxica i amb una parla propera als espectadors. A Contra el progrés i Contra la democràcia és el text el llenguatge dominant però a Contra l’amor la música esdevé un personatge més. Per què… qui no ha cantat a l’amor des de gèneres tan diferents com el bolero, el pop o la ranxera?

Respecte el contingut, el conjunt de la trilogia sembla el resultat d’un procés de destil·lació intel·lectual, és a dir, que les idees que mostra i tot allò que no explica però deixa a l’espectador per pensar-hi, és el resultat d’un treball de reflexió, documentació i coneixement sedimentat al llarg del temps, de forma profunda i evidentment sense conclusions reduccionistes.
Des d’un altre gènere, el teatre, ens ha transportat a allò que va fer amb l’aforisme Karl Krauss en aquell Contra los periodistas y otros contras (dividit en set parts, per cert), que confessem vam comprar pel títol ja fa anys i resulta que els periodistes érem un detall entre tants i Krauss, igual que Soler, el que feia era bastir una visió crítica de la societat que li havia tocat viure.  La sensació amb el dramaturg és que tria Progrés, Democràcia i Amor, tres qüestions d’una complexitat vastíssima, on sí que hi posa el focus a cada peça però no són el tema únic, sinó que li serveixen d’excusa, fins i tot d’esquer, com els periodistes a Krauss, per a plasmar la seva visió de la contemporaneïtat, que sintetitzem en la deshumanització de la nostra espècie tant a nivell col·lectiu com individual, tractant així aspectes de l’ esfera privada, com les relacions entre pares i fills o amb la parella, o de la cosa pública.
Aquesta combinació fa que estem al davant d’una trilogia sòlida, tant en conjunt com cada peça individualment, perquè existeix una globalitat coherent, que no repetitiva, i un estil fermament personal. A més Soler reivindica gèneres teatrals molt poc practicats, llegiu oblidats, a les nostres latituds, per tant els espectadors podem descobrir el burlesc o el gran guinyol.  L’autor també hi escola referents cinematogràfics com Casablanca o planteja una nova lectura de la Caputxeta a Contra el progrés, o literaris com l’Aldous Huxley d’Un món feliç a Contra l’amor. Hi caben també personatges macabres de la història com Leopold II de Bèlgica o temes d’actualitat com l’ús del burka a una societat com la nostra.

contralademocracia1

Tot amb un sentit de l’humor i una plasticitat d’imatges poètiques que fan d’Esteve Soler un autèntic hereu de Pere Calders, només cal fixar-se en aquell absurd d’una de les històries de Contra la democràcia quan de sobte uns veïns d’escala no recorden quin número hi ha després del 6 o la potència del surrealisme poètic visual de l’hotel on literalment una parella és tan fràgil que es pot esmicolar amb uns segons de Contra l’amor.

La direcció escènica, tant de Joan M. Segura amb una escenografia ideal de Fortià Coromina a Contra el progrés, com la de Carles Fernández (Contra la democràcia i Contral’amor)  juguen a favor dels textos, potenciant de diferents formes els elements que distorsionen l’aparent banalitat de les escenes quotidianes,  apostant pel ritme i perquè la força del muntatge recaigui sobretot en els intèrprets.

El repartiment de les tres peces és encertat, ens ha permès descobrir un nou actor de gran potència còmica a qui haurem de seguir la pista,  Guillem Motos,  comprovar la versatilitat com actriu de Laia Martí  però, sobretot, hem pogut gaudir un altre cop d’un veritable atleta de l’escena, Dani Arrébola l’únic que fa la marató sencera. Arrébola té la capacitat de remoure l’espectador fins al límit amb la interpretació d’un home atropellat per un tramvia que no diu ni un sol mot a Contra el progrés, plasmar el cinisme de la prèdica sobre la democràcia nordamericana al més pur estil cowboy o parodiar aquell prototípic cantant italià que ha fet les delícies de generacions i generacions de dones.

Una experiència teatral inoblidable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s