Un debut arriscat

Títol: Shopping and Fucking
Autor: Mark Ravenhill
Direcció i traducció: Oriol Rovira
Intèrprets: Quim Àvila, Clara Lago, David Marcé, Mingo Ràfols, Ferran Vilajosana
Dia i lloc: 16 de maig (fins al 19) al Teatre Tantarantana www.tantarantana.com

Shopping and Fucking_Júlia SolerNomés resta el cap de setmana per poder veure aquest muntatge al Teatre Tantarantana i, si jutgem fixant-nos en el plujós dimecres quan vam assistir, de ben segur estarà ple fins a la bandera. Desitgem que així sigui i que pugui continuar per altres espais teatrals. Encara que no sigui l’espectacle de la nostra vida, hi ha diversos motius pels quals ens mereix  respecte, el primer dels quals és que significa el debut d’una nova companyia; només per això la cosa ja té mèrit.

Aquesta colleta de joves demostren amb la tria de la primera obra llarga del britànic Mark Ravenhill (1966) que els va els va el risc i s’hi llencen sense complexos. Així que gràcies a ells arriba Shopping and Fucking per primer cop en una barreja bilingüe de català i castellà a la nostra cartellera. Un espectacle que s’estrenà el 1996 al Royal Court de Londres i que està destinat a ser un clàssic de la dramatúrgia anglesa de finals del segle passat.

En el cas d’aquest muntatge es fuig de l’espectacularitat i els efectes, per la qual cosa la força recau en el text i en unes interpretacions en general correctes. Vam topar amb una sorpresa majúscula amb la qualitat de Clara Lago, especialment amb la seva força expressiva i la capacitat de modulació d’estats d’ànim que li dóna a Lulu. Li reconeixem també l’èxit en el seu aprenentatge del català amb una dicció més que correcta que alguns intèrprets d’aquí ja voldrien. Parlant de dicció, ens agradaria que David Marcé (Mark) baixi ja del poble de muntanya d’Una història catalana i ens serveixi un deix més urbà, a més d’una interpretació menys dubitativa. Més convincents ens van semblar Ferran Vilajosana (Robbie) i Quim Ávila, a qui vèiem per primer cop a un escenari. Ha estat una bona elecció Mingo Ràfols per convertir-se en un condescendent i sensible traficant, amb una interpretació on ressonen alguns dels seus anteriors treballs sota la direcció de Calixto Bieito.

Aquesta és una història que personalment ens ha seduït sobretot pel càustic sentit de l’humor de Ravenhill ridiculitzant l’acceptació social, els estereotips d’èxit com Disney  o la fi de la Història. L’autor vomita  la seva crítica des de la narrativa del nihilisme quotidià, aquell que només es regeix pel present i la immediatesa més urgent. Personatges que poden compartir pis, més aviat cau, o cos a través del sexe entès com a transacció, però tenen pànic a l’addicció emocional. Adolescents que desitgen el dolor encara que els porti a la mort. Drogues consumides, drogues per ser venudes i fer el pitjor dels negocis si un és consumidor: el deute amb el traficant. Vida sense cap tipus de valor, existències indiferents a situacions límit dels altres. Sordidesa. Quan l’abisme estreny els protagonistes Ravenhill cedeix una mica, mostrant certa escletxa a l’espectador: primer amb el personatge del camell que demostra commiseració i sap emocionar-se en públic fins al plor mentre escolta el seu fill tocant Bach. Bellesa, paradís perdut i art com a salvació? Rotundament no, el mantra per ell és “la civilització són diners”, però dóna una segona oportunitat als joves deutors. Els mateixos que, del menjar preparat en porcions que explícitament narren que no es pot compartir, poderosa metàfora sobre l’individualisme més essencialista des de l’inici, acabaran arraulits com animalons al voltant d’una d’aquestes racions engolida per tots tres alhora.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s