L’apoteosi de l’alegria absoluta

Títol: Els feréstecs
Autor: Carlo Goldoni
Direcció: Lluís Pasqual
Intèrprets: Laura Aubert, Andreu Benito, Jordi Bosch, Laura Conejero, Pol López, Carles Martínez, Xicu Massó, Rosa Renom, Boris Ruiz, Rosa Vila
Dia i lloc: Diumenge 27 de maig (fins al 16 de juny) al Teatre Lliure 

Foto_Ros_Ribas

Què? (?) Ja s’ha acabat? (!)  I el casament? (!!) En volíem més, ahir al Lliure en fer-se el fosc final a la Sala Fabià Puigserver. Immediatament començàvem a aplaudir amb el mateix entusiasme que la resta d’espectadors que l’omplien fins a la bandera. Dels espectacles vistos aquesta temporada, tant dels que hem escrit com dels que no, només hem rigut de valent i molts camins amb aquestes bestiotes. Cor content, amunt i crits!  No ens estranya gens que hagi prorrogat, atenció, fins al 16 de juny.

Estrenada el 1760, aquesta obra de  Carlo Goldoni (1707-1793) parla de quatre homenots conservadors allà en aquella seva sereníssima Venècia que s’oposen a qualsevol alenada d’aire fresc que entri a casa, ni que sigui Carnaval. Lluís Pasqual ens ha transmès la seva admiració, coneixença i plaer que li provoca el gran mestre italià regalant-nos una adaptació a la nostrada terra situant l’acció durant la curta I República (1873) en qualsevol mas on els ara quatre carlins “hominus catalanibus” fan rabiar dones i joves a tothora, traient pit amb l’energia que els dóna una dieta de cap i pota, el pes d’una bossa ben carregada de diners i la potència de les cordes vocals. Però aquesta cridòria, aquesta esperpèntica dominació de la superfície no té res a fer davant el sentit comú, la practicitat i, en definitiva, l’astúcia domèstica femenina que té cura de l’esfera íntima pels segles dels segles. Embolica i entra i surt però… serà una dona qui conduirà al final feliç.

Una comèdia popular, de llengua superba ben parlada en totes les seves expressions i dialectes d’arreu dels Països Catalans i, lloada sigui l’ocasió, cap estàndard. Ritme trepidant,  que atrapa des del primer segon fins a robar el cor de l’espectador. El director ens regala també una sorprenent transformació de l’espai físic, és a dir, la Sala Fabià Puigserver,  una novetat i alhora l’advertència de què cal explorar i  aprofitar els bons equipaments que tenim.

Els feréstecs és la plasmació de l’alegria teatral més absoluta i el saber riure’s d’un mateix, del mort i del qui el vetlla, des de la generositat i la intel·ligència. Perquè ai d’aquests homes que volen la dona tancada a casa, ai d’aquestes famílies que convenen els casoris dels més joves sense que ni s’hagin vist, ai del rebuig al foraster… passat? clàssic?

El mèrit d’aquest estat de gràcia que percep i es transmet al públic és de la colla d’actors i actrius que en conjunt broden les seves interpretacions. Ens hem impressionat amb el descobriment de Laura Aubert (Llucieta), hem gaudit de la mala sombra de Jordi Bosch (Arturo), tant amb el gest com amb el verb, i ens ha fascinat Laura Conejero (Victòria), la més delicada i alhora trapella, la dels infinits matisos.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s