Títol: Smiley
Autoria i direcció: Guillem Clua
Intèrprets: Ramon Pujol i Albert Triola
Dia i lloc: Divendres 7 de juny (fins al 22) al Club Capitol
Si el cos demana comèdia se li ha de fer cas, així que vam enfilar cap a la Rambla. Tres Bears a l’esquerra, una parella amb aparença de recent jubilats que aprofiten per viure la vida a la dreta. Aquests eren els veïns de butaca i alhora una mostra de la barreja de públics que atreu aquest muntatge en una funció de platea que feia goig d’ocupació, superant el 70% de l’aforament. Guillem Clua ha construït un text ideal per passar una estona divertida, sense cap tipus de pretensió més. Teatre comercial ben fet amb una direcció d’actors que opta pel ritme propi del gènere però sense estridències ni escarafalls innecessaris.
L’autor ha construït dos personatges arquetípics: Àlex (Ramon Pujol), pendent del seu cos, carn de gimnàs i de festes, propietari d’un bar però que vol fugir de les relacions curtes i efímeres i trobar algú per compartir una relació, i Bruno (Albert Triola), arquitecte, amant del cinema, que no cuida el cos sinó que cultiva la ment i no freqüenta els llocs de festa. Pols oposats, voilà. Atracció assegurada, encontre que s’inicia amb un equívoc. Ingredients que el públic coneix de sobres de la literatura, el cinema o la televisió però que no per això deixen de ser atractius.
La novetat que Smiley aporta a la dramatúrgia catalana és d’una banda que aposta per una història d’amor entre dos homes, amb unes encertades i divertides indicacions per a heterosexuals sobre aspectes de l’àmbit homosexual i, de l’altra, que mostra com la mediació a través de la tecnologia i especialment de les xarxes socials han ocupat l’esfera íntima de les relacions.
Un text amb una posada en escena eficaç, dividida entre el bar de l’Àlex i el seu pis, per parlar-nos d’allò tan vell com l’anar a peu: la irracionalitat del fet d’enamorar-se. L’èxit d’aquesta història però, recau en els dos intèrprets, especialment amb un brillant Albert Triola i el seu contundent camaleonisme per fer diversos personatges alhora. De la Sala Flyhard al Teatre Lliure i al Club Capitol, el recorregut i el favor del públic demostra que Smiley és d’aquelles peces que pot estar perfectament instal·lada temporada rere temporada a qualsevol teatre de la ciutat.