La Bellesa de l’amor a l’art

Títol: 28 i mig
Text i adaptacions: Jeroni Rubió
Direcció i espai: Oriol Broggi
Intèrprets: Tomeu Amer, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Pablo Derqui, Pol López, Anna Madueño, Clara Segura, Montse Vellvehí, Ernest Villegas
Dia i lloc: 20 de juny (fins al 28 de juliol) a la Biblioteca de Catalunya
28_i_mig_laperla29

Si només tinguéssim un adjectiu per definir el nou espectacle de laperla29 diríem ben fort i cridant als quatre vents: Bonic. La Bellesa, amb majúscula, juntament amb l’emoció, ens van envair el vespre d’estrena a l’espai de la Biblioteca de Catalunya, llar d’aquesta companyia comandada per Oriol Broggi que, amb aquesta obra, mostra la seva trajectòria i alhora fa un salt endavant.

Els seguidors de laperla29 hi reconeixem la tria de fragments de les obres que han produït, el reciclatge de vestuari i atrezzo i la fidelitat absoluta a la sorra. D’entre les escenes teatrals personalment ens va fer il·lusió retrobar les titelles de Primera història d’Esther, res a veure amb l’Any Espriu, sinó perquè el muntatge que Broggi va dirigir el 2007 al TNC ens va impactar i agradar moltíssim tal i com ja vam escriure en aquell moment. Aquest recorregut però, és una de les lectures secundàries de l’espectacle, ja que el més destacable d’entrada és que laperla29 ha estrenat el seu primer espectacle de creació.

El resultat és que tots els elements s’han conjurat en un muntatge tocat per la màgia que es pot resumir com la manifestació de l’amor a l’art, bastida gràcies a alguns “pretextos” o punts de partida: l’homenatge al cinema de la mà de Federico Fellini   –especialment centrat en el film 8 1/2, per tant en la crisi d’un artista durant el procés de creació–; el cant als comediants i a les arts escèniques de tots els gèneres, des del circ fins a la tragèdia passant pels titelles o la reivindicació de la llengua –amb la presència dels diferents dialectes del català– i la cultura pròpia ja sigui la italiana o la catalana, en definitiva l’occidental que portem impregnada per segles. I instants de comunió, excel·lent l’homenatge a Vicent Andrés Estellés amb la veu d’Ovidi Montllor retronant el Coral Romput parlant d’Itàlia com ho podria fer el mateix Fellini.

La tria de materials per construir aquest univers particular és tan diversa que creiem que tots els espectadors podran topar-se de cop i volta amb part de la seva “educació sentimental” i connectar-hi d’immediat, cosa que considerem un dels grans triomfs de l’espectacle. Ens fa mandra i no farem la llista d’obres de teatre, pel·lícules, poemes, autors i cantants que hi vam reconèixer perquè no participem de cap concurs de referències, el que sí que volem és felicitar la feina de documentació, tractament i tria d’aquest corpus cultural que no cal conèixer-lo sencer per sentir-lo a prop. La clau és, simplement, deixar-se arrossegar sense prejudicis des del sentiment i apartar-se de la falsa intel·lectualització.

Derqui_Segura_28imig

Pel que fa al treball de text de Jeroni Rubió, és colossal, en el sentit en què ha fet una mica de bruixot barrejant gèneres tan dispars com la poesia, la reflexió assagística o la dramatúrgia amb les aportacions de les improvisacions dels intèrprets durant els assajos per construir un tot que, en realitat i excepcionalment, ha d’il·lustrar el llenguatge visual. I és amb això, la concepció de la imatge i el seu ús on apreciem nous camins en l’estil de laperla29 que desitjaríem continuessin treballant i provant en propers projectes.

És evident que a una peça que parla de cinema li resulta natural la presència de l’audiovisual, tant amb la tria de fragments de films, com també amb les referències, situacions i personatges propis de l’ofici, per exemple el divertidíssim set de rodatge. Ara bé, el tractament i ús que es fa de les projeccions (Francesc Isern) i la il·luminació (Pep Barcons) va més enllà, perquè traspassa literalment l’espai arquitectònic i el típic ús teatral, i beu directament de la poesia visual, provocant en el públic un estat oníric i alguns instants de veritable impressió, com quan el mar inunda la nau gòtica.

28imig_2

Alhora la imatge és l’element escenogràfic complex d’una aposta on domina el buit per remarcar objectes escollits: un gran marc, alguns telons, una vespa, una càmera o altres aparicions sorprenents que no desvetllarem. El ritme de l’espectacle també ve marcat en bona part des d’una perspectiva de la contemplació pausada de la imatge, tempo ben escollit pel director i que combina amb l’acceleració en situacions, accions i moviments d’algunes escenes.

Tots els aspectes dels quals hem parlat fins ara no tindrien cap tipus de sentit sense l’actuació d’uns intèrprets que en conjunt no semblen personatges sinó habitants d’aquest món al qual ens conviden, vivint naturalment allò que els està succeint, mèrit tant per a ells com per al Broggi director. Aquesta és d’aquelles ocasions en què aplaudim tot el repartiment, tot i que no podem evitar de destacar la perfecta interpretació tocada d’exquisida fragilitat de Pablo Derqui com a director en plena crisi de creació i l’actuació de Clara Segura, rotundament exuberant tant si se’ns apareix com Claudia Cardinale, com l’esposa anul·lada de marit feixista o com la guionista eficient.

Aquells qui veiem moltes obres, a força d’anys i temporades, o com a mínim és el que em passa a mi, només excepcionalment aconseguim l’emoció profunda asseguts a una butaca. Aquesta temporada 28 i mig és l’espectacle que m’ho ha fet sentir.

Advertisements

Un pensament sobre “La Bellesa de l’amor a l’art

  1. Retroenllaç: ’28 i mig’: Algunes crítiques i ressenyes | #AsSocPerla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s