Shakespeare a l’aire lliure: la traca final de la temporada

Títol: Nit de Reis o el que vulgueu Autor: William Shakespeare Direcció i versió: Iban Beltran Traducció: Salvador Oliva Intèrprets: Elies Barberà, Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna Matas, Santi Monreal i Ricard Sadurní.
Dia i lloc: Dijous, 1 d’agost (fins al 4) al Parc de l’estació del Nord  http://www.parkingshakespeare.com/

Nit de Reis. Parking ShakespeareAbans d’iniciar la desconnexió teatral d’agost, teniu l’oportunitat de gaudir d’un Shakespeare ben especial. No hi ha excusa per a no veure Nit de Reis. Preu de l’entrada? El que es pugui. Teatre? A l’ombra dels arbres on passa l’airet, a l’espiral del Parc del Nord, a la vora de l’estació. Això sí, no ens vam portar coixí i, si patiu de l’esquena, és bàsic fer-ho. Ahir dijous, mitja hora abans de la representació, que comença a les 19h, les dues primeres fileres ja estaven més que plenes. Una mica d’aigua per no deshidratar-se, un ventall que ni vam utilitzar, i endavant, comença l’espectacle.

Aquesta comèdia d’embolic amorós del bard té en aquesta versió heterodoxa d’Iban Beltran certs referents amb l’actualitat que de seguida connecten amb el públic, que ahir va omplir l’espai fins a la bandera. Espectadors de totes les edats, respectuosos al màxim, amb un pam d’ulls i les orelles ben obertes, perquè una de les virtuts d’aquesta peça és que no utilitzen micròfon ni falta que els fa. A pulmó, tant per dir com per cantar. Ni alguna ambulància aïllada, ni el lladruc d’algun gos de passeig van destorbar l’atenció  gràcies a la direcció de Beltran, que, a més del centre de l’espiral, empra tot l’espai i aprofita  perquè els intèrprets s’hi passegin com a casa, entrant i sortint de manera dinàmica, amagant-se darrera els arbres o només sota una fulla per crear misteri i fer riure de valent els presents.

No és fàcil fer teatre a l’aire lliure enmig d’una urbs i en una ubicació on molts dels seus usuaris del dia a dia treuen les seves mascotes o patinen o passegen. La solució ideal és la que ofereix aquesta proposta perquè no vesteix de cap manera ni senyalitza què hi passa. Tampoc utilitzen vestuari d’època, ni garlandes, ni utilleria innecessària, tot el repartiment va de negre, com ens tenen habituats els tècnics de la professió teatral, i només amb un gorro, una màquina d’escriure, una cadira o un penjoll ja ens han capbussat a la història. Un gran encert també és l’ús de la llengua, català de nord a sud amb girs de la parla popular barrejats amb vers sense que es faci gens estrany. Com aquells comediants que anaven de poble en poble i desembarcaven a les places públiques tots els intèrprets ofereixen el seu ofici de manera generosa i còmplice, una tornada a la part més artesana del teatre que, vist el resultat, va causar sensació.

Al final, ovació, cares contentes i desig que aquesta iniciativa, que ja fa quatre anys que es pot gaudir, ens continuï regalant els estius. I amb aquesta recomanació, que només es pot veure fins el diumenge,  acabem la primera temporada d’aquest bloc. Moltes gràcies per llegir-lo i desitgem retrobar-vos a la tornada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s