Humor i bon teatre pels segles dels segles

Títol: Siglo de Oro, Siglo de ahora (folía)
Dramatúrgia: Ron La lá
Direcció: Yayo Cáceres
Versificació: Álvaro Tato
Intèrprets: Yayo Cáceres, Juan Cañas, Iñigo Echevarría, Miguel Magdalena “Perilla de la Villa”, Daniel Rovalher “Boli” i Álvaro Tato
Dia i lloc: Dimecres, 4 de setembre (fins al 13 d’octubre) al Teatre Poliorama

Siglo de Oro Siglo de ahora. Folía

Una de les sorpreses més estupendes d’aquest inici de temporada ha estat el descobriment de la companyia Ron La Lá, una colla de sonats que presenten un espectacle sobre el Siglo de Oro espanyol de subtítol folía, és a dir, bogeria. Ens vam acostar al Poliorama només per fer d’acompanyants, sense la més mínima intenció d’escriure i sense cap tipus d’informació prèvia. És un dels espectacles que m’ha fet riure més en molt de temps i que recomanem a públic de qualsevol edat.

Ara bé, si jo fos professora d’ESO o batxillerat i impartís llengua i/o literatura espanyoles m’hi llençaria de cap amb l’alumnat, perquè l’oportunitat didàctica és única i senzillament excel·lent. Si sou amants dels jocs de paraules, aquell humor poc suc però tan ben travat, teniu una cita imperdible, si sou curiosos i us va agradar per exemple Operetta de Jordi Purtí, submergiu-vos ara a la literatura del Siglo de Oro. Fora prejudicis, descobriu una companyia que debuta a la cartellera barcelonina, endavant amb el teatre popular i sense renunciar als grans clàssics. I en vers!

Ningú no en sortirà decebut perquè aquests nois ho fan tot bé: canten, ballen i reciten com els àngels però amb aquella mala llet endimoniada per criticar la situació actual de la cultura i la política, gràcies a textos d’època dels autors del Siglo de Oro espanyols, o als propis, que han bastit fent referències a personatges de l’actualitat. Bona manera de posar de manifest que certes males costums, com per exemple la corrupció o la buidor del discurs polític han evolucionat ben poc al llarg dels segles.

Com aquell qui no vol la cosa, i amb l’humor com a bandera, aconsegueixen també fer reflexionar, a més de contagiar i transportar al públic als temps d’aquells “cómicos de la legua” que no tenien cap pretensió, simplement oferir de poble en poble  “entremeses” i altres gèneres com la “rendondilla” o el “romanç”. Alguns d’aquests gèneres resulta que els hem vist ara per primer cop dalt d’un escenari gràcies a aquest muntatge.

El gran encert d’aquesta proposta és que, des d’un coneixement que s’intueix profund i el respecte per aquest extraordinari llegat cultural, es recull una tradició que concep el teatre com una manifestació popular i festiva, i la professió escènica com un treball col·lectiu ja que és aquesta una companyia compacta pel que fa a l’execució i d’alt nivell en les diferents disciplines escèniques. Alhora definiríem el seu caràcter com a desacomplexat i fins i tot un pèl agosarat, com a prova la barreja d’icones de la nostra cultura de masses actual, per exemple Lady Gaga o Cristiano Ronaldo, amb la presència de Shakespeare, Cervantes o el fantàstic personatge del “licenciado”.

Hi ha molts moments divertits en aquest espectacle però destaquem per l’impacte que ens va causar un fragment de Fuente Ovejuna per buleries culminat enllaçant amb el monòleg de Segismundo de La Vida es Sueño. Poca broma.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s