Una revetlla per a la més encisera

Títol: À la ville… de Barcelona
Creació i direcció: Joan Ollé
Intèrprets: Joan Anguera, Ivan Benet , Marta Betriu, Laura Guiteras, Oriol Genís, Enric Majó, Victòria Pagès i Jordi Vidal
Músics: Joan Alavedra, Eduard Altaba, Salvador Boix, Oriol Camprodon-Montserrat Margalef, Jerôme La Voix-Clara Luna i Xavier Maureta-Ahmed Al’Tortahad
Dia i lloc: Dijous, 10 d’octubre (fins al 3 de novembre) al Teatre Lliure

À la ville...

 

Fa deu anys Joan Ollé ens convocava a la plaça pública de Peter Handke amb L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, una àgora silenciosa de moviment preciosista i impactant record. Ara, armat amb la Paraula ens retorna aquella plaça convertida en cafè i quiosc d’orquestrina per regalar-nos una revetlla barcelonina d’aquelles de bombetes de color. Escena on música i text es confabulen per fer un viatge a l’educació sentimental de molts barcelonins d’origen i altres d’adopció.


És un gran encert que aquest espectacle estrenat al Grec de l’any passat es pugui gaudir ara a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Una peça que no entén d’edats ni condicions i que fa un ampli repàs a la ciutat de Barcelona, des de l’exposició del 1888 fins a l’actualitat. No, no es tracta de cap lliçó d’història sinó de portar al teatre l’imaginari d’una ciutat, la dels obrers i la de la burgesia, la dels emigrants i la dels de poble que ens hem traslladat a viure-hi. Ollé ha optat per una direcció de moviment detallista i acurada, una escenografia de pocs però significatius elements i una il·luminació d’aire festiu.
Aquest espectacle és una manera d’apropar-se també a aquells autors que han immortalitzat la ciutat, alguns barris o esdeveniments concrets de la seva història. Així hi desfilen Jaime Gil de Biedma, Mercè Rodoreda, George Orwell, Josep Pedrals o Jean Genet, entre altres, amb fragments de la seva obra, que no cal que el públic reconegui perquè es tracta d’una narració concebuda com una sola dramatúrgia i no com un recital escènic, a diferència d’altres treballs d’Ollé que en els darrers anys s’ha especialitzat amb esdeveniments institucionals. Referents literaris però també mencions a senzills objectes oblidats, oficis que ja no existeixen, a racons i locals i costums d’aquesta ciutat. Homenatge a personatges coneguts i també a persones anònimes especialment les que han construït a força de treball la urbs, i a la situació política, del passat i del present, amb certs moments de crítica pel que fa a l’actualitat. Paraula que dialoga constantment amb la música en directe de Lisboa Zentral Café i Jerome La Voix protagonistes també d’aquest muntatge de creació que no es limita al text sinó que té en la banda sonora l’arma de profunda evocació i forta presència, imprimint un ritme vital i alegre.

Pel que fa a les interpretacions estem davant d’un treball coral de nivell excel·lent, tant pel que fa als actors i actrius com als músics, amb una complicitat entre ells que dóna la sensació a l’espectador de ser el convidat a casa d’una família en plena festa major, a qui tothom no fa més que servir-li la millor vianda. Alhora cada intèrpret compta amb moments individuals on brillar amb el seu ofici. Així, l’homenatge de Laura Guiteras a Carmen Amaya és capaç d’emocionar fins i tot a qui no sàpiga ni qui és la gran bailaora, Oriol Genís sedueix el públic amb aquell estil tan seu d’autèntic Paral·lel, Ivan Benet es desdobla de manera impressionant jugant a diversos alcaldes alhora, Joan Anguera desplega el seu humor entre burleta i mala llet fent de Floquet de Neu i Marta Betriu corprèn de forma contundent amb un fragment de “La ciutat del Perdó” de Joan Maragall. Menció a banda per a Victòria Pagès, perquè confesso que tinc una debilitat amb aquest tros d’actriu, que sense fer soroll ni estirabots, només a força de treball, s’ha forjat una carrera sòlida que creix i creix amb cada nou muntatge. La liceista que interpreta és d’antologia i la senyora Maria un d’aquells personatges estimats que recordarem sempre amb els seus gestos, veu i rostre.

A la ville… és una declaració d’amor i també d’alguns retrets amargs a la Barcelona què va ser, la que és i també la que ens agradaria que fos, un bon espectacle teatral per aprendre, comprendre, passar-ho bé i rebre una bona dosi a parts iguales d’alta cultura i de cultura popular.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s