La partitura perfecta

Títol: L’encarregat
Autor: Harold Pinter
Traducció: Ernest Riera i Arbussà
Direcció: Xico Masó
Intèrprets: Carles Martínez, Albert Pérez i Marc Rodríguez
Dia i lloc: 20 de febrer (fins al 16 de març) al Teatre Lliure

Ros Ribas. L'encarregat

Qualsevol persona que ha estudiat música recorda el so del metrònom, aquell aparell de forma una mica estranya que serveix per indicar els temps a la velocitat adequada. Així, amb la precisió d’un metrònom, és com s’ha aproximat Xico Masó al primer èxit comercial de Harold Pinter. Estrenada el 1960, L’encarregat és una peça que podria ser escrita avui mateix.

Em vaig rendir a Xico Masó quan va dirigir L’aigua i posteriorment Mequinensa, dues propostes a partir de l’obra d’un dels autors que més m’agrada i he llegit i rellegit, Jesús Montcada, de qui va traslladar l’univers literari i el fluir de l’Ebre al teatre de manera excel·lent. Ara ho ha tornat a fer amb Pinter, el gran dramaturg de l’absurd.

L’encarregat és un muntatge de petit format i profund calat teatral, gràcies a una posada en escena mil·limètrica, en la qual s’ha resseguit el ritme del text aprofundint en cada plec per fer-lo arribar a l’espectador de manera natural.

Una aposta que fa el ple gràcies a la perfecta interpretació conjunta dels actors. Ens va enganxar i fascinar el brillant treball d’Albert Pérez, el més complex que li hem vist fins ara perquè sempre se li reserven els personatges secundaris, alguns tan potents com el que ens va servir a La nostra classe. Aquí s’erigeix en protagonista indiscutible, magnífic tota la funció com l’indigent Daunis. Marc Rodríguez solvent, tan segur d’ell mateix com Miki, el personatge que interpreta. Finalment, Carles Martínez, el fràgil Anton, del qual destaquem un monòleg aclaparador, perfecte, que transporta l’espectador al moll de l’os de la peça.

Sempre que ens acostem a Pinter, si la proposta se’n surt amb èxit, tenim la sensació que ens ha posat contra les cordes. D’aquí la seva grandesa. L’encarregat ens ho ha fet sentir. Fa riure, et desconcerta, provoca la reflexió i el gust pel llenguatge. Sí, és Teatre.

Anuncis

2 pensaments sobre “La partitura perfecta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s