Notes de Grec / 1 La autotrampa de la Fura

M.U.R.S

© Josep Aznar_M.U.R.S

App descarregada, mòbil amb bateria al màxim i cap al Castell de Montjuïc a viure el primer espectacle de la història concebut per a smartphone. I sí, no és gens estrany que sigui fruit de la imaginació de La Fura dels Baus i que el repte hagi aconseguit aplegar quatre dels seus fundadors per dirigir de nou junts, ja que fa molt temps que sota el paraigua del nom de la companyia cadascú desenvolupa el seu art individual.

D’entrada, curiositat i certa inquietud perquè el plantejament no deixa de ser incòmode: un esdeveniment històric, l’assetjament de la Barcelona de 1714, per enfrontar-nos al domini de la tecnologia en la societat que vivim. D’aquí que no ens diran que apaguem els telèfons sinó que l’aparell serà mitjà i missatge, a la Mc Luhan, vaja. Poca broma. El resultat, però, sí que sembla una broma, i de mal gust. En primer lloc perquè tot i anar amb els deures fets el funcionament de la xarxa deixava molt que desitjar, per tant no hem pogut gaudir de l’app de manera completa, només a estones i amb actualitzacions constants que et deixaven fora de joc.

Així que l’afirmació “primer espectacle de la història per a smartphone” , un cop vista la cosa, és força pretensiosa tenint en compte el resultat final. Sí que hi ha un intent i una feina, evidentment, i un camí a explorar i seguir treballant (durant la funció Jürgen Muller prenia notes a una llibreta entre el públic com un desesperat). Però el M.U.R.S. d’ahir semblava un assaig molt allunyat de l’estrena que enceta la programació d’un festival com el Grec.

Amb tot, ho he viscut millor que molts espectadors que, en arribar al pati del castell, van intentar sense èxit descarregar-se l’aplicació. Prop meu un senyor em preguntava què passava amb la web per poder-la baixar per Iphone. Pobra de mi, amb un android normalet i corrent que en un dels moments em deia que no podia accedir a la realitat augmentada perquè la versió era massa antiga. Sort dels acompanyants que em van ensenyar com brotava una palmera del no res.

L’estructura de la proposta està concebuda en dues parts. Temps per vagar en un espai subdividit en quatre àmbits, cadascun dominat per un color, que es presentaven a la pantalla del telèfon com “la llibertat”. El primer per a la calma i la bellesa on una noia oferia una classe de fitness i oferia el típic màgic elixir. El segon dedicat a l’ecologia i dominat pel color verd i una mena d’instal·lació construïda a base d’ampolles d’aigua reciclades que recordava decoracions de carrers de festa major; per passar al vermell, en el qual es podia jugar a fer pujar i baixar la borsa. Finalment l’àmbit de la seguretat marcat pel taronja on moure el mòbil per jugar a una mena de Tetris bastit de fotos d’espectadors a qui es podia fer fora.

Quan la tecnologia ho permetia el públic anava rebent missatges on se’l convidava a aplaudir o cridar, abraçar el veí o fer-se una foto al photocall per després jugar al peculiar Tetris. Tot plegat entre gimcana i festa i al meu voltant una barreja de divertimento, i emprenyamenta d’aquells que no aconseguien que el mòbil funcionés. Sensació d’experiència molt contaminada pel soroll que interferia entre una zona i l’altra i també afectava a l’app, perquè igual a la zona blava es rebia un missatge que corresponia a la vermella o a l’inrevès.

I de sobte, el detonant, unes petites explosions per fomentar el caos, alçar murs, no permetre als espectadors anar d’un àmbit a l’altre i desencadenar el suposat terror a causa d’un atemptat, i també suposadament entroncar amb la història de la ciutat i l’assetjament patit el 1714, això darrer evidentment perquè M.U.R.S. formi part de les celebracions del Tricentenari, però dubto que ningú que vagi sense llegir la prèvia hi vegi cap connexió.

Començava l’autodenominat per la companyia “llenguatge furero”, algunes corredisses, la classificació del públic per colors (ets dels meus o no ho ets) i el colofó final, unes noies saltant a sobre d’un vehicle amb la llegenda Security  colpejat a base de destralades, recurs d’aquells inicis d’una companyia que va fer història en les arts escèniques d’arreu i que vist ahir, francament, a més d’accentuar el sense sentit de tot plegat feia certa llàstima.

El missatge final: les mateixes noies sortint amb un altre vehicle on es podia llegir It’s up to you, reflexió profunda on les hi hagi venint d’una companyia del seu calibre i d’una proposta que se suposava marcava l’inici d’una nova manera d’entendre les arts escèniques.

Com a experiència teatral aquest és un espectacle fallit, perquè per molta tecnologia que s’hi posi el que compta és el missatge, aquí prim i superficial. Els creadors de M.U.R.S. s’han parat ells mateixos la trampa i s’hi han llençat d’esma : d’una banda, a la dependència tecnològica (si pretenien fer un “el mitjà és el missatge” han fracassat) i de l’altra a aprofitar-se de la seva trajectòria (quatre recursos d’ofici de la companyia no fan un espectacle).

En definitiva, m’he quedat amb les ganes de més Fura dels Baus i menys Fura del Frau.

Direcció i dramatúrgia: La Fura dels Baus i Marc Chornet //
Disseny i programació d’interactius: Pelayo Méndez //
Disseny i producció de vídeo i motion graphics: Javier Pinto, Mathieu Félix i Federico González (Tigre Lab) // Xarxes i connectivitat: Pedro Lorente i Francisco Iglesias // Programació d’app: Nacho Sánchez i David Romacho //
Assessorament tècnic en enginyeria del software: Jordi Vilà //
Escenografia: La Fura dels Baus, Irene Dobon i Pep Padrós (Anigami) // Composició i direcció musical: La Fura dels Baus i Carles López // Disseny d’il·luminació: Pere Anglada // Disseny de so:  La Fura dels Baus i Joan Oriol i Roura // Direcció d’enregistraments videogràfics: La Fura dels Baus, Tiger Lab, Xavi Correa i Yvan Argos // Direcció tècnica: Kiku Martínez // Direcció de producció // Nadala Fernández // Assistent de producció: Sergio Vega
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s