Notes de Grec 5 / Non PLUS ultra

NUMAX-FAGOR-PLUS

Numax- Jorge Nagore

He seguit la carrera de Roger Bernat des dels temps de la General Elèctrica i he de confessar que de l’admirada sorpresa inicial vaig passar a una temporada que directament em provocava mandra. Però en els darrers temps, sempre que n’he vist un muntatge he pensat que m’interessa i molt el camí que ha emprès a la seva olla fent el que li dóna la gana. Amb Domini Públic /DIWO em va deixar bocabadada i del tot convençuda en veure com un públic adolescent s’entregava totalment al seu joc escènic. Ahir al Museu d’Arqueologia ho va tornar a aconseguir.

No sé si és una broma del destí o una de les seves “bones intencions” però que aquest espectacle es representi al Museu d’Arqueologia em sembla perfecte. Podríem considerar arqueologia agafar un document com Numax presenta (1980) de Joaquim Jordà per estudiar una altra època, aquí el postfranquisme? En aquest cas no, això és una altra lliga, perquè parlem de teatre, document i alhora joc i experiència col·lectiva que inclou tant els artistes com el públic.

Una de les característiques del treball de Roger Bernat és la participació del públic. Sí, interacció. Sense parafernàlies ni grans pretensions, totalment a les antípodes d’alguns muntatges que ens van prometre canviar la història escènica, llegiu allò de l’smart show de la Fura aquest Grec. El treball de Bernat empra la tecnologia quan la necessita i per al que vol com un recurs més.

Ahir no calia utilitzar cap pròtesi com els auriculars de Domini Públic/DIWO perquè el públic fos actor de Numax-Fagor-Plus. Simplement es tracta del fet que els espectadors són imprescindibles per tal que la història avanci, un recurs molt agut per part del director plantejat de manera tan senzilla que semblaria un joc de nens, fent sentir còmode a tothom potenciant així l’acte del teatre com divertimento i festa popular, que aquí també es balla Carlos Gardel com a la pel·lícula de Jordà.

Núria Martínez Vernis és l’única performer –diguem-ne autoritzada– que fa d’intèrpret al principi d’una peça que, a partir d’un moment concret i pràcticament sense que el públic se n’adoni es converteix en la recreació d’una assemblea de treballadors, la missió dels quals és dir en veu alta paraules dites fa més de 30 anys algunes, l’hivern passat les altres.

Agraeixo les intervencions/interpretacions de les Mercè, Pedro, Idoia, un obrer, l’operador de càmera, el creador de l’espectacle, Joaquim Jordà, Maria Socorro o Blanca d’ahir, totes elles úniques, totes elles personals. I sorpresa, entre el públic estava el que fou l’advocat dels obrers de Numax, però ahir no va participar de l’assemblea. Aquest cap de setmana hi assistiran altres obrers i obreres de Numax i de Fagor.

Així, Numax-Fagor-Plus té com a material dramàtic, d’una banda el guió del documental Numax presenta que recull l’experiència d’un grup de treballadors que durant dos anys va col·lectivitzar i autogestionar la fàbrica d’electrodomèstics Numax de Barcelona. De l’altra, els testimonis que la companyia de Roger Bernat va enregistrar dels treballadors de la cooperativa Fagor en una de les seves naus abandonades, en convocar-los a una mena d’assemblea durant la qual van veure el film de Jordà l’hivern passat, a més de la posterior trobada amb alguns dels que foren treballadors de Numax amb el material gravat a Mondragon. Joc de miralls que va més enllà de la dicotomia entre còncaus o convexos.

No estem davant d’un projecte superficial. Cal destacar l’encertat treball de recerca històrica, de recuperació de materials de la fàbrica Numax i també els documents de Fagor, alguns exposats a l’espai escènic, a més de la feina de dramatúrgia feta a partir del film de Jordà, on se suprimeixen totalment les escenes en què intervenen els propietaris de l’empresa, que a la pel·lícula precisament es representen com una obra de teatre, i només s’han escollit intervencions dels obrers canviant-ne l’ordre respecte el film.

Amb tot aquest material i el capítol anterior del projecte, Re-presentació Numax, s’arriba a Numax-Fagor-Plus un suposat diàleg entre passat i present de la classe obrera (si és que a dia d’avui encara existeix, s’amaga o algú procura amagar-la) i la història d’un curiós fracàs teatral.

Com explica una de les treballadores de Fagor, Idoia, fracàs del creador d’un espectacle que se’n va anar a Mondragon amb una idea al cap i una història, la de Numax, i topà amb la realitat del “nosaltres” que eren els prop de 80 treballadors que només va aconseguir convocar dels 1.800 acomiadats tres mesos abans.

Per tant Plus, aquell espai desdibuixat que dóna peu a l’espectador a treure les seves pròpies conclusions, reflexions o simplement l’experiència divertida d’un espectacle diferent perquè aquí no es donen lliçons de res, gran encert del muntatge. Com si es tractés d’obtenir la refotografia perfecta, però no amb l’espai sinó amb els protagonistes.

Amb el blanc i negre de Numax, Bernat comptava amb totes les eines per assolir el color de Fagor i obtenir la imatge total. El resultat no és la fotografia perfecta, sinó una mostra d’aquell art desenfocat, real com la vida mateixa tan i tan necessari per aquests teatres que transitem habitualment. Bravo, non plus ultra!

Finalment, amb una actitud coherent amb molt del contingut que planteja l’espectacle, la companyia de Roger Bernat ha decidit resubvencionar el preu de l’entrada durant el Grec i que els espectadors paguin només 5 euros.

Aquí trobareu com comprar-les i, el millor, per què ho fan.

Concepte: Roger Bernat, a partir de la pel·lícula Numax presenta (1980), de Joaquim Jordà // Dramatúrgia: Roberto Fratini // Investigació històrica: Pablo González Morandi // Amb la col·laboració d’extreballadors i extreballadores de les fàbriques Numax i Fagor-Electrodomésticos // Performer: Núria Martínez-Vernis //Dispositiu de visualització: Matteo Sisti // Muntatge de vídeo: Ramiro Ledo Cordeiro // So: Cristóbal Saavedra Vial //Direcció tècnica: Txalo Toloza // Coordinació: Helena Febrés Fraylich // Assistència a la producció: Ricard Terés
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s