Un Shakespeare poc conegut

Títol: Timó d’Atenes Autor : William Shakespeare
Dramatúrgia : Sergi Pompermayer i David Selvas
Direcció : David Selvas
Intèrprets: Julio Manrique, Marta Marco , Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric  Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons
Dia i lloc: Dijous, 23 d’octubre. Biblioteca de Catalunya. XI Festival Shakespeare

Timó d'Atenes. Foto Felipe Mena

Es veu que Shakespeare també va deixar obres imperfectes. Timó d’Atenes divideix l’opinió dels experts, considerant-la una peça menor, o una aposta per la recerca de la substància i les noves formes. Una obra poc representada que hem vist per primer cop inaugurant l’edició del XI  Festival Shakespeare a la Biblioteca de Catalunya amb un equip de primeres espases de l’escena catalana.

Sergi Pompermayer signa l’adaptació, compartida amb David Selvas qui també s’ocupa de la direcció. Selvas anunciava un muntatge “punk” però no és aquesta la sensació que hem tingut.

La història del ciutadà Timó d’Atenes se situa a la Grècia actual, o bé a qualsevol país en plena crisi, on la societat està cada cop més dividida entre la minoria rica i una majoria cada cop més pobra. Timó és ric i generós, tan generós que ho acabarà perdent tot per regalar-ho als seus suposats amics. Arruïnat es retira a viure a una deixalleria, després dels temps d’excessos i superficialitats, abandonat gairebé per tothom. Entre la terra trobarà or i de nou serà ric. Els amics tornaran llavors al seu costat, moment en què aprofitarà per dir el que pensa. Aquest és el nucli de la trama principal.

Pel que fa a la posada en escena no deixa de ser un muntatge de segell contemporani, aquell sofà negre, la festa desenfrenada de ball, alcohol i drogues, evidentment un micro de cos present de tant en tant i música, molta música que ha de suggerir atmosferes. Una escenografia que a la primera part és d’espai buit dominat pel blanc i a la segona, a vista de l’espectador, es transforma en un abocador de deixalles, canvi molt poc àgil, on a més de la brossa s’hi afegeix l’olor de brutícia.

Recordarem aquest muntatge per la magnífica interpretació de Julio Manrique, que brilla en un repartiment coral on també cal destacar Òscar Rabadan i Jordi Rico. Una experiència que segurament ha estat intensament gaudida per tot l’equip pel repte que suposa enfrontar-se a una obra com aquesta.  Seria un magnífic workshop si fos presentat com a tal. Però com a espectacle fet i dret li manca el batec intern necessari per fer el ple, transmetre clarament la intenció i enganxar l’espectador.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s