L’essència d’una època

Títol: Flor de Nit
Direcció escènica: Victor Alvaro
Direcció Musical: Xavier Torras
Coreografies: Bealia Guerra
Amb Beth Rodergas, Lluís Canet, Jorge Velasco, Bealia Guerra, Frank Capdet, Gracia Fernández, Joan Vázquez , Xavier Torras, Victor Mirallas, Laura Marin i Ariadna Suñé
Text: Manuel Vazquez Montalbán
Lletres addicionals:  Joan Lluís Bozzo
Música: Albert Guinovart
Versió de l’espectacle musical de Dagoll Dagom produït l’any 1992
Dia i lloc: Dissabte, 11 d’octubre a l’Almeria Teatre

Flor de Nit

Amb un Almeria Teatre ple fins a la bandera ens acostàvem per primer cop al mític musical Flor de Nit, vist només a la televisió.  El públic oscil·lava entre una parella de jubilats a l’esquerra i una colla de noies adolescents que, a la pausa, comentaven que no tenien ni idea de què anava quan van comprar les entrades, però que els estava encantant i volien conèixer el final. D’entrada és doncs una proposta que no coneix d’edats ni gèneres, mèrit de la companyia Gataro que ha traslladat al petit format i en forma de cabaret aquell musical que suposà la maduresa de Dagoll Dagom quan es va estrenar el 1992.

Gataro ha fet un treball de síntesi d’aquell triangle amorós que té com a context un període cabdal de la nostra història contemporània, el que va des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil. Els magnífics textos, de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2033), atorguen el protagonisme a un subjecte històric molt clar, la classe obrera, amb totes les llums i ombres. Poesia i, evidentment, rigor historiogràfic absolut  capbussen l’espectador en la lluita de classes, la complexitat política i social, els guanys assolits i les pèrdues irreparables. La dramatúrgia, però, s’ha permès algunes llicències que obliguen a l’espectador a estar força atent.

A més aquest espectacle també és un passeig per aquella “crónica sentimental” musical de la Barcelona de l’època amb els cuplets picantons, el xarleston, el tango i un himne d’homenatge al Paral·lel. Tot ben servit des del petit format amb uns arranjaments musicals de Xavier Torras especialment adequats a aquesta proposta.

Pel que fa al repartiment, el protagonisme de Beth Rodergas és sens dubte un bon reclam. Rodergas no és una bona actriu, però sí una gran cantant i aquí ho demostra lliurant-se totalment al personatge amb la seva arma més poderosa: una  veu impecable i de dicció absolutament clara. Qui aconsegueix fer el ple entre interpretació i cant és Gracia Fernández , mentre que el mèrit de  Bealia Guerra és desdoblar-se en diferents personatges i signar la coreografia del muntatge. Pel que fa als personatges masculins cal destacar el mestre de cerimònies, Frank Capdet i algunes de les interpretacions musicals de Joan Vázquez.

La posada en escena dóna tota la importància als intèrprets, per tant es treballa amb una escenografia de molts pocs recursos, a moments massa escassos perquè no faria cap nosa un element tan simple com un banc per situar millor l’espectador en algun dels espais on es desenvolupa la peça. Pel que fa a la il·luminació s’aconsegueix l’atmosfera de cabaret i es resol de manera molt encertada la intervenció de les forces vives (polítics de l’època, burgesos i algun que altre representant eclesiàstic i militar).

Gataro doncs ha aconseguit una Flor de Nit que, sense renunciar en cap moment a l’essència, suposa un nou plantejament d’aquesta peça que suporta més que bé el pas del temps. Un espectacle molt recomanable i ideal per fer gira en espais petits.

Anuncis

Un pensament sobre “L’essència d’una època

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s