Interpretacions de luxe per criticar el poder

Títol: El President
Autor: Thomas Bernhard
Traducció: Bernat Puigtobella
Direcció: Carme Portaceli
Intèrprets: Francesc Orella, Rosa Renom, Josep Costa, Daniela Feixas, Josep Julien, Sergi Misas i Montse Pérez
Dia i lloc: Dissabte 13 de desembre (fins al 28) al Teatre Nacional de Catalunya

El President

Thomas Bernhard va escriure El President el 1975, una obra construïda amb dues parts diferenciades, cadascuna protagonitzada per un subjecte: a la primera la presidenta, a la segona el president. Aquesta és una farsa política que Arola Editors ha publicat aquest 2014 i que veiem per primer cop al TNC dirigida per Carme Portaceli.

La directora planteja un muntatge de posada escènica convencional que ve clarament marcada per les dues parts del text.  L’atractiu principal del muntatge són les interpretacions dels protagonistes. D’una banda Rosa Renom, ama i senyora en el personatge de Presidenta. Un treball enèrgic, de ritme vertiginós i molt encertadament conduït per Portaceli en dotar-lo de tics i gestos clownescos. De l’altra, Francesc Orella que, tot i aparèixer a la primera part momentàniament, és a la segona on es llueix com és habitual. Ara bé, el fet que tota la seva intervenció sigui des d’un estat d’embriaguesa acaba fatigant l’espectador, perquè escoltar un borratxo  es fa pesat tot i que ho faci amb  la qualitat d’Orella. Tanta sort que és ell. Aquest recurs doncs li resta força al personatge. Això es veu accentuat perquè les idees bàsiques de Berhnard ja s’han plantejat amb la intervenció de la presidenta, i a força de repetició el text de l’austríac cau en el tedi.

La resta del repartiment fa un treball coral correcte i totalment al servei dels protagonistes, amb un bon control del gest i les situacions. Especialment destacables són els rols femenins (Montse Pérez i Daniela Feixas). Personatges que, no volem deixar-ho passar, l’autor mosta com una histèrica (la presidenta), una submisa (la criada de la presidenta) i una dona objecte (l’actriu de segona amant del president). Vaja que ens ha sortit missògin el senyor Bernhard.

Segurament en el moment de la seva creació aquest text on es posa de manifest la corrupció del poder, la megalomania de certs polítics que viuen en la seva bombolla particular després d’anys de dirigir un país o la por fins a la paranoia en veure’s amenaçats per un grup terrorista, en el qual pot militar el seu propi fill, podia frapar l’espectador de l’època. Però actualment, en el context polític que vivim, si estem mínimament informats del que passa al nostre voltant, ja anem servits i de sobres de corrupció, impunitat i egocentrisme, per la qual cosa pot resultar un text avorrit, al qual una mica d’estisora no li hagués anat gens malament, més tenint en compte l’escriptura reiterativa de Bernhard.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s