Retorn al passat

Autor: Jean Racine
Direcció i traducció: Sergi Belbel
Intèrprets: Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Jordi Banacolocha, Queralt Casasayas, Gemma Martínez
Dia i lloc: Dilluns, 25 de gener (fins al 15 de març) al Teatre Romea

Fedra

Es veu que hi havia un temps que al teatre es declamava i el volum dels intèrprets acostumava a ser alt i la dicció impostada, especialment a l’hora de representar clàssics i peces en vers. M’ho han explicat sempre els crítics més grans que jo, perquè servidora no ho ha viscut. Excepcionalment, i he de reconèixer que ja fa més d’una dècada, només havia copsat aquesta manera de fer teatre amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico quan ens visitava a Barcelona. Perquè aquí, al teatre català, aquesta tradició s’havia deixat enrere.

Ara, per primer cop, he pogut viure aquesta experiència a l’estrena de Fedra dirigida per Sergi Belbel al Teatre Romea. Com si emulés La Comédie Française, Belbel ens planta un Racine enmig del Raval sense tenir en compte que ni l’autor ni el text forma part de l’imaginari de la nostra cultura popular, ni teatral ni literària. Això ho explico perquè seria nociu fer alguna sessió escolar d’aquest espectacle, ja que podria provocar que els més joves no trepitgessin un teatre mai més. Per al públic més bregat, en canvi, pot ser un repte. Fins i tot m’atreviria a dir que és una de les propostes més alternatives de la cartellera i d’aquest director, en el sentit en què no té res a veure amb la manera de plantejar un clàssic a que estem acostumats.

Per als despitats, Fedra narra la història d’una reina grega que s’enamora del seu fillastre. Ai las, a partir d’aquí evidentment tot són desgràcies i al final, tradició obliga, hi haurà una desfeta en forma de mort gairebé col·lectiva dels personatges, ja sigui per la intervenció dels déus o directament per suïcidi. Una història que, francament, a dia d’avui i al ritme en què ens l’han servida, no ens ha interessat gens. Tota la trama es construeix a cop de vers alexandrí, traduït per a l’ocasió pel mateix Belbel.

L’espai escènic a la italiana només permet algunes entrades i sortides dels personatges pel passadís central a les dues bandes del pati de butaques. L’escenografia, una terra desèrtica força àrida per als intèrprets, que en algun moment han de mirar ben bé on trepitgen per salvar l’equilibri, reforçat perquè tots calcen bones botes, i de fons, un gran sol que a mesura que avança un eclipsi es convertirà progressivament en lluna. Max Glaenzel signa un espai que recorda excessivament al seu darrer treball amb Belbel, Els dies feliços, però sense monticle, on només es permet un toll d’aigua en el qual els personatges amb més rang i pes a la funció hi recorren en algun moment.

El reclam de la peça és el repartiment, encapçalat per Emma Vilarasau. L’actriu ofereix el que se li demana en aquesta proposta: fer un retorn al passat i marcar cada vers, modular a base de melodia els versos i, en algunes escenes sí, treure aquella electricitat i plor sincer que ens deixa bocabadats. I com tota la resta, ben assumida la lliçó del crit i l’exageració clàssica. Amb tot, hi ha algun moment que resta credibilitat al conjunt, especialment quan apareix Xavier Ripoll (Hipòlit) caracteritzat com si fos un zombie que torna d’entre els morts, o la manca de clímax en l’instant de la mort de la protagonista després dels moments de furor als quals hem assistit durant tot el muntatge.

En conjunt, com a crítica teatral m’ha semblat una experiència interessant pel que té de rescatar una manera de fer antiga. Com a simple espectadora em quedo amb tota la interpretació de Mercè Sampietro, equilibri pur i dur en cada intervenció, alguns detalls de Xavier Ripoll i Lluís Soler, i, evidentment, amb certes escenes de la gran protagonista, Emma Vilarasau.

Anuncis

Un pensament sobre “Retorn al passat

  1. mjrague

    Se m’ha fet curta la crítica perquè la Vilarasau té coses bones i dolentes i el text també i Racine bé fal un comentari …..però tot el que dius és cert i està molt ben vist.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s