Extraordinàriament fascinant

Títol: El curiós incident del gos a mitjanit
Autor: Mark Haddon
Traducció: Cristina Genebat
Adaptació: Simon Stephens
Direcció: Julio Manrique
Intèrprets: Mireia Aixalà , Ivan Benet , Carme Fortuny , Cristina Genebat , Pol López, Marta Marco , Norbert Martínez , Xavier Ricart
Dia i lloc: Diumenge 12 d’abril (fins al 24 de maig) al Teatre Lliure

curios incident

Centenars de milers de persones arreu, entre les quals m’hi incloc, ens vam penjar de Christopher Boone en llegir El curiós incident del gos a mitjanit de l’autor anglès Mark Haddon. Per això vaig rebre amb alegria que el Teatre Lliure en programés la versió teatral. Ara bé, el que no esperava gens i m’ha fet molt feliç és que aquest muntatge esgotés entrades un dia després de l’estrena. Avui s’ha anunciat la pròrroga dues setmanes més. I crec que no sóc gens agosarada si afirmo que serà reposició la temporada vinent.


Per tant, ahir, el Lliure de Gràcia estava ple fins a la bandera. De vegades les expectatives poden caure en picat, i més tractant-se d’una història ja llegida i tan especial. El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la curta, de ritme trepidant, que explica una part de la vida de Christopher Boone. Aquest adolescent de 15 anys intel·ligentíssim, addicte a les matemàtiques, l’univers, fan de Sherlock Holmes i que té una malaltia que li provoca greus problemes de relació, a ell i als qui l’envolten: el síndrome d’Asperger. A cavall entre la novel·la policíaca per a públic juvenil, el viatge homerià, l’experiència iniciàtica d’aquell guardià de Sallinger, la comèdia absurda i el drama, perquè la malaltia mental sempre és present, es llegeix com una exhalació.

L’espectacle té la virtut de plasmar perfectament tots aquests aspectes i al mateix ritme. Feia molt de temps que no m’emocionava tant en un teatre i ara no podria triar entre aquesta posada en escena i la novel·la, perquè el muntatge que dirigeix Julio Manrique és extraordinari.

És just desgranar-ne els elements començant per les interpretacions. Del protagonista, Pol López, només puc dir que fa un treball sobrenatural. L’havia vist en altres espectacles, però ha aconseguit una cosa ben difícil: que oblidi el meu Christopher Boone imaginari, perquè ja només el puc veure amb el seu rostre, els seus gestos i la seva veu i pronunciació. Per això ahir no em vaig voler perdre l’epíleg final, així gaudia uns minuts més d’aquesta interpretació que crec marcarà la seva carrera.

Però tot i el pes indiscutible de Christopher Boone a l’obra (no oblidem que aquesta és la seva experiència vital narrada per ell mateix) la resta d’actors i actrius fan un treball tan ben construït que el conjunt és de precisió de rellotge suís. Començant per Marta Marco, alter ego de Christopher quan fa de narradora i la seva mestra Siobhan, personatge clau en la història perquè és qui anima el noi a escriure la seva història. Desdoblant-se de manera natural i sense estridència fa una de les millors interpretacions que li he vist. A Marco, a més, li hem descobert la valentia de tocar dues peces de violoncel en directe: sense pretensions, però amb ànima, que té més efectivitat. Pel que fa als progenitors de l’adolescent, Ivan Benet clava al pacient Ed, mentre que Cristina Genebat m’ha fet més comprensible i humana a Judy, una mare que fuig del rol social que se li pressuposa. Tanquen el repartiment de manera brillant i amb diferents personatges Mireia Aixalà, Carme Fortuny i Norbert Martínez i Xavier Ricart, que com a duet musical tenen molt bon swing.

Tant la música original de Marco Mezquida com les composicions de vídeo de Mar Orfila aconsegueixen tenir una presència i una personalitat destacades en el muntatge, sense caure en cap moment en l’ornament o en l’afegitó gratuït. Sobretot a la segona part, aconsegueixen marcar el ritme de la narració i situar l’espectador en diferents espais i llocs on es desenvolupa l’acció. En alguns moments de coreografia molt ben sincronitzada dels intèrprets ens van recordar l’estil dels “Complicité”. Però atenció, que ningú no s’esperi una posada en escena grandiloqüent. Aquí també cal assenyalar l’encert de Julio Manrique. Estem davant d’una posada en escena que aposta pel teatre artesanal on cada detall compta.

El curiós incident del gos a mitjanit fascinarà qualsevol espectador per les interpretacions, el contingut i el plantejament formal. A més, també fa una funció social, aspecte que de vegades es nota a faltar al teatre: pujar a escena la malaltia mental. En aquest cas dóna veu als Christopher Boones amb Síndrome d’Asperger que hi ha al món, 70.000 a Catalunya. Sens dubte un dels millors espectacles d’aquesta temporada (sinó el millor), que seguiré recordant amb el pas del temps.

Anuncis

2 pensaments sobre “Extraordinàriament fascinant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s