Autor novell triomfa amb un repartiment excel·lent

Títol: Els veïns de dalt
Autoria i direcció: Cesc Gay
Intèrprets: Pere Arquillué, Nora Navas, Jordi Rico, Àgata Roca
Dia i lloc: Dimecres 22 d’abril (fins al 17 de maig) al Teatre Romea

Foto David Ruano

La primavera ha arribat al Romea en forma de comèdia d’èxit. Durant la setmana Santa es van batre rècords d’ocupació, i l’assistència de públic continua a més que bon ritme. La fórmula és un espectacle agraït, d’aquells que es pot recomanar a qualsevol tipus d’espectador, ja sigui assidu al teatre o que no el trepitgi només que un cop a l’any.


Un dels elements més atractius i promocionats de Els veïns de dalt és el debut com a dramaturg del director de cinema Cesc Gay, que segueix fidel a la temàtica del món de la parella i les relacions quotidianes en una ciutat. La història és ben senzilla, una parella en crisi convida els seus veïns a sopar i de la típica conversa d’ascensor s’acabarà aterrant a un debat sobre el sexe i la manera de viure’l que dinamitarà els fonaments de la relació dels amfitrions.

Els protagonistes principals al voltant dels quals pivota l’acció són Juli (Pere Arquillué) i Anna (Àgata Roca), mentre que els convidats Salva (Jordi Rico) i Laura (Nora Navas) serveixen més que res com a artefacte que fa esclatar una situació enquistada. És aquest un dels punts dèbils del text, ja que hi ha aspectes d’aquests dos personatges que queden esbossats però no arribem a treure’n tot el suc que s’hi intueix. Tampoc vaig acabar d’entendre, si no es tracta d’un salt de raccord, com és que el veí de dalt pot veure en pilotes per la finestra a la veïna de sota. Detall que em va despistar en l’escena en qüestió, segurament perquè no vaig acceptar la convenció teatral que em proposava l’autor. Gay tira pel dret amb això i també en algunes bromes massa fàcils que, per sort, es compensen amb respostes més reeixides i inesperades.

En conjunt és un primer text prou encertat, però el mèrit que Els veïns de dalt s’estiguin convertint en un fenomen de la temporada i enganxin l’espectador de principi a fi rau en el ritme vibrant i sobretot en les interpretacions. Pere Arquillué manega tan bé Juli, fins al punt donar-li llum al personatge que cau pitjor. Àgata Roca combina perfectament l’humor innocent amb la mala llet sense despentinar-se. Pel que fa als dos convidats, Jordi Rico torna a demostrar que el seu talent còmic és un dels millors de la seva generació i Nora Navas se’ns descobreix per primer cop en un rol de comèdia de manera brillant.

He començat dient que aquest és un espectacle per a tothom. Sempre hi ha una excepció. No seria una bona idea anar-hi en parella si la cosa no funciona gaire. Estem davant d’una comèdia, sí, però també hi ha situacions amargues ben explícites i certa tristor de teló de fons.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s