El Shakespeare més amable

Títol: Amor & Shakespeare
Autor: William Shakespeare
Traducció: Joan Sellent
Dramatúrgia: Guillem-Jordi Graells
Direcció: Josep Maria Mestres
Intèrprets: Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda
Dia i lloc: Dijous 16 de juliol (fins al 19) al Teatre Grec

josep-aznar_amor-i-shakespeare_12

Amor i Shakespeare, és un espectacle d’aquells que tindrà gran ressò. D’entrada uneix dues temàtiques que poden atreure molts tipus de públic teatral, més encara si van juntes, i la serveix amb un repartiment d’intèrprets coneguts i consolidats (s’ha promocionat especialment la presència de l’actriu cinematogràfica Ariadna Gil). Una de les coproduccions del festival d’estiu de Barcelona, de les d’estrena farcida d’autoritats al Teatre Grec de Montjuïc, que a la tardor farà temporada al Poliorama.

La fórmula és fàcil. Guillem-Jordi Graells construeix una dramatúrgia de teatre dins el teatre amb el clàssic per excel·lència escollint fragments de Treballs d’amor perduts, Els dos cavallers de Verona i Molt soroll per no res. El resultat no és una història unívoca sinó clarament un conjunt de retalls, fins i tot en algunes escenes cal conèixer l’obra de Shakespeare per poder seguir bé el fil.

Segons aquesta particular visió l’amor shakesperià es decanta per la comèdia d’embolics, descartant totalment Romeu i Julieta perquè tal i com se’ns explica al principi “al final moren tots”. Excusa ben pobra per deixar fora el gran paradigma de l’amor impossible, referent indiscutible per a tantes arts i formats al llarg dels segles.

Aquest joc de teatre dins del teatre es percep des de l’inici quan l’obra arrenca amb el director de la peça Josep Maria Mestres donant una sèrie de recomanacions sobre com fer teatre escrites pel mateix Shakespeare a Hamlet. En aquest monòleg Mestres fa una mica tot el contrari del que demana, gesticulant excessivament fins el punt que en algun moment sembla una hostessa d’avió en plenes indicacions abans de l’enlairament. Malgrat la bellesa i vigència d’aquest text, aquí no aporta res; al contrari, resulta un afegit una mica estrany que retarda l’inici de l’acció. A més, al llarg de la funció l’espectador pot comprovar que es contradiu amb algunes de les actuacions dels intèrprets. Aquesta sensació d’afegitó innecessari també es percep en els números musicals, sobretot per la pobresa de la coreografia i la desafinació d’algunes de les veus femenines.

Però Shakespeare sempre és Shakespeare i més en una posada en escena que té com a espai de fons Montjuïc, amb una escenografia de fusta molt encertada, un vestuari fantàstic i molt funcional de María Araujo i unes perruques per a les actrius meravelloses. Així que la paraula del bard ens endinsa poc a poc en un espectacle on els protagonistes són uns intèrprets que resolen de manera professional la comesa. Pel que fa al conjunt, les escenes de comèdia més fàcil i hilarant convenceran qualsevol espectador i serviran per introduir Shakespeare a nous públics. En els treballs individuals, tot i que és la més jove, cal destacar Laura Aubert per la seva versatilitat en els canvis constants de personatges que realitza de principi a fi de l’espectacle  a ritme vertiginós (des de simple narrador a servent, passant per frare) i a Rosa Renom pel domini del registre i la dicció. En el camp dels personatges masculins és Jordi Boixaderas qui resulta el cavaller més convincent.  

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s