Art, compromís, emoció

Títol: André i Dorine
Dramatúrgia: Garbiñe Insausti, Jose Dault, Iñaki Rikarte, Edu Cárcamo, Rolando San Martín
Intèrprets: Jose Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo
Màscares: Garbiñe Insausti
Dia i lloc: Dijous, 3 de setembre (fins al 19) al Teatre Poliorama

 

andre-y-dorine

Després de quatre anys de gira arreu del món (ja porten funcions a 24 països), s’ha estrenat a Barcelona André i Dorine, un espectacle de teatre gestual de la fins ara desconeguda per mi Kulunka Teatro, companyia de qui cal retenir el nom perquè el que fan és simplement extraordinari.

Aquesta obra m’ha donat l’alegria escènica de l’inici de temporada, i no precisament perquè el que fan sigui comedieta ja que ens mostren −en poc mes d’una hora− com l’Alzheimer arriba per quedar-se a l’existència d’aquesta parella d’avis encantadors. André i Dorine viuen a base d’amor rutinari i humor quotidià enmig d’una mena de bucle temporal marcat per la repetició. De cop i volta, amb un petit detall, un gest minúscul gairebé imperceptible i com un sospir Dorine es transformarà radicalment i sense aturador a causa de la malaltia.

El còctel de sentiments s’expandeix per la platea i, a mesura que avança l’espectacle, el públic esclata d’emoció, empatitzant absolutament amb aquests personatges que podríem ser nosaltres mateixos en un futur, o bé els nostres avis o pares ara mateix. Kulunka Teatro té el mèrit d’aconseguir-ho amb la precisió del gest i el moviment i l’encert de la música, en una proposta de teatre de màscares sense text.

La companyia ha treballat l’espectacle reconstruint el passat dels protagonistes a base de records que són petites escenes. S’agraeix molt aquesta visita al fil de la vida en comú d’André i Dorine per dos motius: d’una banda perquè ens permet conèixer millor els personatges i constatar la grandesa d’una història d’amor senzilla i sense pretensions; de l’altra, perquè dóna treva a les dures situacions d’un present marcat per l’Alzheimer que l’espectacle no maquilla en cap moment ni amaga amb subterfugis.

Estem davant un espectacle universal que és Art en majúscula per l’emoció que transmet i pel compromís amb la nostra societat. Ideal per anar-hi diferents generacions de la mateixa família per riure i plorar junts, abraçar-se al final, plantar cara i no oblidar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s