Jornada de carrer amb propostes desiguals / FiraTàrrega 2015: crònica en dos temps (2)

IMG-20150913-WA0003

Segona jornada a Fira Tàrrega. Són les deu del matí i trobem els carrers deserts. Arribarà al llarg del dia el públic? O la diada nacional li restarà ambient a la fira de carrer per excel•lència?

Encetem la programació amb un espectacle de petit format, Maüra filla de la terra que es representa a l’Espai La Maleta.  Per què es van formar el cel i la terra? Com van arribar el sol i la lluna al cel? I si les estrelles fossin cicatrius al rostre del firmament? Aquestes preguntes tenen resposta a l’espectacle Maüra, filla de la terra, protagonista indiscutible i eix de totes les accions esmentades.

Aquesta és una obra per a espectadors ben petits, de 3 a 6 anys màxim, escrita i protagonitzada per Marta Gorchs. El seu somriure fa que la història s’escoli amablement, tot i que en algun moment es torna tan repetitiva com la feina de Maüra, aixafar i aixafar gra. Gorchs és una narradora correcta que sap captar perfectament l’atenció del públic afegint-hi algun moviment proper a la dansa. Ara bé, si aquest espectacle té algun element que li dóna personalitat és Maüra, una titella inspirada en l’obra de Joan Miró igual que altres objectes escenogràfics com les inconfusibles estrelles.

maura
Tàrrega però, és escena al carrer i una de les zones més emblemàtiques és l’Espai Reguer. En mala hora, assistim a l’estrena de Mannekens’ Piss. No crec que hi hagi res més frustrant per a un còmic que no fer riure el públic. Tampoc per als espectadors és gens agradable haver de suportar gags que suposadament han de fer gràcia. A més, si s’ha animat i demanat a algú que faci d’acompanyant, les arts escèniques poden perdre públic fàcilment i les relacions personals se’n poden ressentir.

Aquest seria un bon resum de les sensacions que ens va provocar la proposta de la companyia Campi qui pugui. Dirigida per Toti Toronell, el personatge principal al voltant del qual gira tota l’obra és la petita escultura de la ciutat de Brussel·les. D’entrada, quin interès té muntar un espectacle sobre un símbol com aquest?

campiquipugui
Efectivament, “la gràcia” es veu que la trobarem quan el nen pixa cap a diferents distàncies, té un company amb qui comparar i jugar a veure qui pixa més lluny, es relaciona amb algun colom que també se li fa a sobre les necessitats, es fa amic d’un aneguet de plàstic o, colofó final es presenta un “pipiromusical”. Tot plegat, d’una escatologia que de tan bàsica és només apta per a públic de P3, encara que vam veure alguna criatura que va demanar de marxar perquè ho trobava avorrit.

Sense moure’ns del Reguer se’ns arregla el matí gràcies a la veterana companyia francesa Théâtre de La Toupine, que enguany també ha desembarcat a Tàrrega. Però no pas amb un dels seus espectacles de gran format, o amb els artefactes o vehicles que confeccionen per a altres companyies, sinó amb una espècie d’instal·lacions força particulars que ells mateixos anomenen “Teatre ecològic”. Realment la denominació és força encertada perquè el material que domina aquestes construccions és la fusta, poc polida o directament un tronc d’arbre.

A més d’ecològic, aquest teatre també es pot qualificar de reciclat ja que, tant entre les peces d’utillatge com a la base de la construcció de l’escenografia, ens hem trobat peces de llautó, coladors de cuina d’acer, timbres de bicicleta, construccions de cuir o filferros de tot tipus que van tenir una vida anterior a l’art teatral.

toupine 1
L’estrella, sens dubte, és un autèntic Citroen del 1929 que esdevé peça principal de la darrera de les creacions, “L’Orgarêve et Ses Joyeux Nuages” (2015). A banda del vehicle, un orgue a propulsió manual que serveix per tocar diferents parts i instruments incrustats en l’automòbil faran les delícies dels petits elegits que podran pujar als núvols gronxadors d’aquest carrusel. També resulten ser uns cavallets força especials “La Cabane de Jardin”, on es diverteixen els pares que els han de fer girar (alguns sembla que més que la canalla) i els nens que s’hi gronxen en uns recipients en forma de verdura o flor, mentre una de les actrius fa les delícies dels presents per la qualitat amb què toca l’acordió.

toupine 2

La tercera instal·lació, “Jeux de Monstres” (2015) és la que marca la diferència respecte la concepció de les dues anteriors. Es tracta d’una sèrie de jocs confeccionats amb troncs i material reciclat que evoquen les típiques màquines de jugar a boles, un monstre a qui s’ha de fer moure com una titella o un joc de precisió on disparar bé una fletxa.

Tot plegat una proposta autèntica, de tempo reposat i retorn clar a la natura i als jocs artesanals, que aconsegueix la participació de tots els que s’hi acosten independentment de l’edat. A més del component lúdic cal destacar l’aspecte artístic dels objectes i figures, treballats fins al detall. Ens vam quedar amb les ganes dels gronxadors perquè són per a nens de màxim 6 anys, però ens ho vam passar molt bé posant a prova la punteria i imaginació als jocs dels monstres.

L’ambient de Fira Tàrrega per excel·lència no l’hem trobat fins a la tarda a l’espai de la plaça Nacions. Semblaria que el públic s’ha amagat fins que la companyia Marcel et ses drôles de femmes ha comparegut amb la peça Miss Dolly. Mitja hora d’acrobàcia pura i dura, quadre aeri i portador coreà, executada sense treva i deixant l’espectador amb la boca oberta. Haurem de retenir el nom d’aquesta tropa perquè aquest és el seu primer espectacle i tothom s’ha quedat amb ganes de més.

miss dolly
Tot i que en un espai tan gran l’intent de seguir la història a través del text s’ha perdut completament, ens ha quedat ben clar que un cavall perdut, un amor indefinit, la indiferència total davant la mort i una maçana ben mossegada són ingredients més que suficients per construir una peça d’humor absurd on no hi manca la sensibilitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s