Fer-se un lloc des de la llibertat

Títol: El baró dels arbres
Autor: Italo Calvino
Dramatúrgia: Núria Vizcarro
Direcció: Joan Arques
Intèrprets: Ireneu Tranis, Bufa&Sons (Xavi Lozano, Guillem Aguilar, Marc Vila)
Dia i lloc: Dissabte, 31 d’octubre al Teatre Lliure
Taaroa-Teatre-i-BufaSons-El-Baró-dels-Arbres-1

Trobar el propi lloc al món, defensar la llibertat individual des de la consciència col•lectiva dels valors republicans de la revolució francesa, no renunciar  a un mateix , enamorar-se perdudament fins a la renúncia, acompanyar un amic fins a la mort a la forca, robar llibres, o influir en una guerra. Són alguns dels valors, aventures i sentiments que viu el protagonista d’aquest espectacle.

No semblaria que estem davant d’una proposta de teatre per a nens i, malgrat tot, així es presenta i així és. Bon teatre familiar, autèntic espectacle per a públic per a totes les edats. El baró dels arbres és l’adaptació que Taaroa Teatre i Bufa&Sons han fet del clàssic d’Italo Calvino que narra la vida de Cosimo, el baró que grimpa i grimpa durant anys i anys, interpretat de manera excel·lent  per un versàtil Ireneu Tranis.

Aquest espectacle ens ha meravellat  per diversos motius. En primer lloc, portar a escena una novel·la d’aquest calibre requereix d’una destresa en la dramatúrgia que convenci tant als que coneguin l’obra com al públic que no en sàpiga res. I Núria Vizcarro se’n surt. A més, es tracta d’una barreja de llenguatges escènics sense complexos: teatre de text, titelles, acrobàcies i moviment corporal que beu del circ es combinen a favor de la història. Però, sobretot, es tracta de narrar un conte musicat, o d’un concert eclèctic en el qual fan acte de presència ritmes que evoquen la música del segle XVII, el swing o algun acord de rock  entre molta paraula. Cal destacar també l’originalitat de l’escenografia de Roger Orra: una cuina –escenari per als músics on, de cop i volta, sembla que els objectes prenguin vida i es transformin en tots els espais que vol el protagonista.

La comunió entre Taaroa Teatre i Bufa&Sons és fantàstica gràcies a l’acurada direcció de Joan Arqué. La funció enganxa i passa com un suspir, deixant una mica amb ganes de més aventures a tot el públic present.  Una petita joia que cal caçar al vol si passa per una cartellera propera. En definitiva, un muntatge que no entén de res més que no sigui la llibertat per expressar-se, com Cosimo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s