Males eleccions

Títol: Caiguts del Cel
Autor: Sébastien Thiéry
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carles Martínez, Anna Barrachina
Dia i lloc: Dissabte 3 d’octubre (fins al 22 de novembre) al Teatre Condal
caiguts del cel

 

“Som els escollits” crida Bruno, el personatge interpretat per Jordi Bosch, mentre arreplega les piles de bitllets que cauen, literalment del cel, al menjador de casa seva. I sí, han estat els escollits: ell, l’actriu Emma Vilarasau i el director Sergi Belbel per inaugurar amb la comèdia Caiguts del Cel del francès Sébastien Thiéry la temporada del renovat Teatre Condal.

Escoltant la promoció de l’obra i llegint-ne la informació prèvia la cosa feia patxoca. Un text aclamat a França, àcida comèdia per reflexionar sobre els diners i la cobdícia a partir d’una situació absurda; debut de Vilarasau en el gènere de la comèdia i direcció, traducció i dramatúrgia de Sergi Belbel. Jordi Bosch també com a protagonista en un registre que domina i Anna Barrachina i Carles Martínez de secundaris de luxe.

Doncs bé, vam assistir a una comèdia sense suc ni bruc, d’interpretacions exagerades (pobre Carles Martínez) i rèpliques cridades (no sabíem que Emma Vilarasau podia arribar a tals nivells de volum). La dramatúrgia que s’ha empescat Belbel canviant l’original tampoc ens va interessar en absolut. Es veu que la gràcia era que el personatge de la dona de fer feines, Anna Barrachina, fos d’Ucraïna per fer un paral·lelisme amb Catalunya. Això és el que va explicar el director. Però a l’hora de la veritat, és a dir, en la història, al text i a la funció no aporta res més que un bon moment, bé, més aviat l’únic que ens va fer gràcia, quan Barrachina i Bosch es posen a parlar en suposat ucraïnès.

Passada l’estranyesa del primer moment amb l’absurda situació del fet que caiguin diners del sostre, Caiguts del cel no és més que una estafa de muntatge. Ara bé, el frau més gran, però, és el silenci que es demana als espectadors sobre el desenllaç final. Com si es tractés d’un misteri d’Agatha Christie quan es veu venir d’una hora lluny com acabarà la història.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s