Sense trampes

Títol: Els homes són de Mart i les dones de Venus
Autoria: John Gray
Adaptació: Paco Mir
Direcció: Edu Pericas
Intèrprets: Jordi Díaz
Dia i lloc: Dissabte 31 d’octubre (fins al gener) al Club Capitolhomes mart dones venus

El 1992 el nordamericà John Gray publicava Els homes són de Mart i les dones de Venus. Benvinguts a l’èxit majúscul: més de 50 milions de llibres venuts arreu del món, cursos, més llibres, seminaris, adaptació al teatre, el que vulgueu i més. A Barcelona, l’espectacle es va estrenar l’any passat amb Jordi Martínez com a protagonista. Aquesta temporada ha agafat el relleu Jordi Díaz.


Els homes són de Mart… és un muntatge honest, sense trampes, perquè tothom sap a què hi va i què s’hi trobarà. Una altra qüestió és per què es fa aquest tipus d’espectacles. No he llegit el llibre, però l’adaptació de Paco Mir fa que l’hora i mitja bona de funció sigui el més similar a extreure’n l’essència. Igual que amb aquell altre best-seller per deixar de fumar, que amb una horeta ja ho tindries fet mirant el youtube.

Aquí no es tracta de mals hàbits ni addicions, sinó d’allò tan vell com l’anar a peu: la relació entre homes i dones. La posada en escena es planteja com una conferència d’aquelles tan de moda, i tan americanes, que acostumen a fer-se a la sala d’un gran hotel. Sigui per aprendre les claus del màrqueting, deixar de fumar, sentir-se bé amb un mateix o portar-se bé amb el parent sempre és aquella mena d’espai prou impersonal però no gèlid, ampli i amb pocs elements.

Tres grans pissarres dominen l’escenari. I sí, a l’esquerra aniran apareixent trets femenins i a la dreta masculins, o a l’inrevès que és el mateix.  La idea central i que ocupa tota la pissarra del mig és la següent: “DIFERENTS”. Doncs això, els homes i les dones som diferents.

No m’interessa en absolut el tema que planteja Els homes són de Mart… però he de reconèixer que entenc que arribi a milions de persones. Totes les situacions, diàlegs i anècdotes que hi apareixen són tòpics i arquetípics; però precisament per això qualsevol persona s’hi sentirà identificada en algun moment. I li sortirà espontàniament el riure, perquè això és una comèdia.

L’element fonamental que fa d’aquesta obra un espectacle recomanable, especialment per a la gent que no trepitja mai un teatre, és el treball de Jordi Díaz. Hora i mitja de monòleg en el qual ja des dels primers minuts es posa a la butxaca a la platea, que acaba aplaudint a cor que vols. De manera natural i dinàmica desgrana tots els papers de l’auca mentre es fa una mica el seductor amb les dones. Fa gràcia sense fer-se el graciós i, en alguns moments, ens va semblar que homenatjava Pepe Rubianes. Gran exercici interpretatiu, només a l’alçada d’un actor de qualitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s