Néixer a recer del risc

Títol: El camp
Autor: Martin Crimp
Direcció: Xavi Àlvarez
Intèrprets: Anna Prats, Sonia Espinosa, Xavi Àlvarez
Dia i lloc: Dijous, 17 de desembre (fins al 30) al Versus Teatre

el-camp4

La companyia La niña bonita neix amb unes intencions ben clares: fer teatre artesanal, cuinat a foc lent i amb la complicitat de diferents expressions artístiques;  volen que cada espectacle sigui una perla. Doncs bé, vista la primera proposta presentada al Versus Teatre, podem afirmar que, en general, han complert amb les expectatives. Cal felicitar-los d’entrada també perquè, a més, ho fan amb un muntatge arriscat, El camp del britànic Martin Crimp.

Aquest text endimoniadament ambigu —l’autor no hi posa cap signe de puntuació—, ens planteja un thriller psicològic en un marc incomparable, una mansió enmig del camp. A nivell formal, l’escenografia és molt adequada i el treball d’il·luminació complex, intentant transmetre els moments de tensió cosa que juga a favor del desenvolupament de la trama i manté l’atenció del públic. Cal destacar per l’encert i l’originalitat el recurs de la tonada musical infantil per marcar els canvis d’escena i l’acurada presència dels objectes.

Però no és l’aspecte formal el que atrapa del muntatge, tot i que hi ajuda perquè en conjunt és molt adient, sinó la presentació del text de Crim tant amb la paraula com amb el silenci, que en aquesta obra té una importància cabdal. La base de la història és la vida d’un matrimoni de ciutat que ha arribat al camp —clara evocació de la visió idíl·lica de la natura— on ell desenvoluparà la seva feina com a metge. Un tercer personatge femení irromprà tot pertorbant la felicitat. Aquest triangle, crítica demolidora a l’apariència de la vida perfecta burgesa està servit de manera que l’espectador en pot fer múltiples interpretacions, fins el punt que, com que un dels temes fonamentals que tracta és l’addicció resulta plausible que tot sigui una al·lucinació.

Una història d’aquesta tessitura necessita de bons intèrprets per convèncer el públic i Xavi Álvarez, Sonia Espinosa i Anna Prats ho aconsegueixen gràcies a la perfecta sincronització de paraula i silenci. Curiosament no tenen cap escena els tres junts, tot i que la presència sí que és constant gràcies a un bon recurs de direcció. Un debut força recomanable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s