Romandre a la zona de confort

Títol: Els cors purs
Autor: Joseph Kessel, basat en la novel·la de Mary de Cork
Direcció: Oriol Broggi
Intèrprets: Miranda Gas, Borja Espinosa, Jacob Torres
Dia i lloc: Dijous, 12 de maig  al Teatre Romea

els cors purs

La tropa de La Perla 29 ha tornat a agafar els trastets per instal·lar-se al Romea. Si amb L’orfe del clan dels Zhao portava la sorra que tant els caracteritza i ens endinsava en un conte xinès, ara són metres de roba blanca per emular l’ambient la nevada Irlanda de principis del segle XX. Però que ningú esperi l’espectacularitat i, sobretot, la riquesa teatral de l’anterior visita al carrer Hospital.


En primer lloc l’olla barrejada que resulta aquesta dramatúrgia -el conte “Mary de Corck” de Els cors purs de Joseph Kessel i Els morts de James Joyce- és un intent de triple salt mortal que, francament, no acaba de reeixir. Si a més resulta que ens la serveixen a través de la narració pura i dura en detriment del diàleg, topem massa estones amb una lectura dramatitzada, un contacontes o fins i tot una mena d’audiodescripció com la de la tv. Aquesta opció d’Oriol Broggi té la sort de comptar amb els actors Borja Espinosa i Jacob Torres, i l’actriu i cantant Miranda Gas, un descobriment que seguirem amb entusiasme. Gràcies a la seva tenacitat i ofici aconsegueixen defensar uns personatges que, de tant explicats, es mostren deconstruïts.

La impressió de conjunt és la d’una història, essencialment d’amor però també de lluita ideològica i conflicte polític en un context de guerra, que per ella mateixa no té la naturalesa teatral necessària per convertir-se en un espectacle ferm.

La solució de Broggi per aconseguir-ho és doncs recórrer als seus anys de trajectòria professional i a l’estètica, això sí, argumentada amb referents culturals. Projeccions espectaculars, escenografia convincent, música en directe, sortida del regidor a escena marca de la casa i utilitzar cables per penjar l’actriu per emular, segons el director, la plàstica de Marc Chagall. Tots aquests elements agombolen un text que, en definitiva, és ideal per llegir a la intimitat de la llar. Així l’espectador es pot estalviar el ritme que marca de principi a fi aquest muntatge: gèlida lentitud, repetitiva litúrgia –recordeu que transcorre a la catòlica Irlanda –, sense oblidar la penitència de les cadires del Romea. Per entendre’ns, un plom.

Article publicat a Butxaca.com

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s