De la plaça al teatre de dades per lluitar contra la impunitat

Títol: Hazte banquero. Targetes black: tot el que et van voler amagar, explicat amb les seves pròpies paraules
Creació: Xnet/ 15MpaRato
Text: adaptació de Simona Levi i Sergio Salgado a partir de textos elaborats pel grup d’informació periodística i supervisió legal del projecte Xnet
Intèrprets: Albert Pérez, Josep Julien, Elies Barberà i Agnès Mateu
Dia i lloc: Dimarts 5 de juliol (fins al 7) al Teatre Polioramahazte bankero

“La cosa es repugnante, repugnante como para vomitar entera la historia española de los últimos sesenta años” escrivia José Ortega y Gasset el 1930 al diari El Sol. Una sensació similar és la que vaig experimentar en sortir de l’estrena de Hazte banquero. Targetes black: tot el que et van voler amagar, explicat amb les seves pròpies paraules, el muntatge que posa de manifest el que ja sabíem: el frau monumental del cas de la Targetes Black i la gestació d’aquesta estafa que s’ha anomenat crisi. Per tant, no ens cal retrocedir tants anys com ho feia el filòsof, ja que som davant del passat més immediat del qual tothom n’estem informats. Segur? Fins a quin punt coneixem la magnitud de la trama i què significa?

L’espectacle neix de la lluita contra la impunitat i davant la necessitat de fer front al silenci segons expliquen els seus creadors, #15MpaRato, el Partido X  i X-Net . Col·lectius nascuts arran del 15M i que s’han ocupat de posar a disposició ciutadana una bústia digital −segura i encara en actiu − gràcies a la qual es van rebre prop de 8.000 correus electrònics de l’expresident de Caja Madrid, ara a disposició pública a correosdeblesa.com.

És a partir d’aquest material com s’ha construït la dramatúrgia, concentrada en els 400 missatges més rellevants i servida majoritàriament com un diàleg entre el que fou president de Caja Madrid, Miguel Blesa i Enrique de la Torre, ex secretari general de l’entitat bancària. I un pròleg que narra el projecte incidint en un missatge: s’ha aconseguit denunciar i portar a judici aquesta trama gràcies a “gent normal i corrent”.

Teatre documental compromès amb l’actualitat política que reivindica el poder del poble; però sobretot teatre de dades, perquè presenta una quantitat d’informació ingent fins el punt que, de manera molt encertada, el programa de mà és un esquema organitzatiu per facilitar al públic la comprensió de l’estructura i funcionament de Caja Madrid. A més, a través de pantalles s’il·lustren xifres fenomenals i alguns missatges que semblarien fruit d’un guió de ficció. Informació pura i dura que, a mesura que avança l’espectacle, aclapara i regira l’espectador.

Per què aquests moviment socials utilitzen l’escena per a transmetre el missatge quan ho podrien fer perfectament amb una conferència? La resposta és la presència de l’artista Simona Levi, directora del muntatge i fundadora del Partido X i activista a X-net. La seva direcció escènica aconsegueix apropar-nos una realitat tan complexa i bestial gràcies a la convenció teatral, que aquí sorgeix de la combinació d’humor, distanciament i show. Té uns còmplices d’alta volada en els intèrprets: Agnès Mateu, fantàstica al pròleg; Albert Pérez, excel·lent Miguel Blesa; eficaç Josep Julien com Enrique de la Torre i Elies Barberà, convincent amb tota la resta de personatges.

Aquest és un espectacle que no deixa indiferent però… aconseguirà arribar a molta gent o es quedarà amb un públic militant? Ha passat pel Teatre Poliorama durant el Grec i està programat a FiraTàrrega, esdeveniment ideal per mostrar-lo en una plaça plena a rebentar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s