El vol de Leonardo puja a escena

Títol: Vuelos
Companyia: Aracaladanza
Direcció: Enrique Cabrera
Dia i lloc: 5 de juliol (fins al 7) al SAT! Teatre

vuelos_ok

El Minigrec ens continua donant alegries. Gran descobriment la companyia Aracaladanza que ha aterrat al Sant Andreu Teatre (SAT!) per presentar el muntatge Vuelos.  Una peça que ens va atreure en llegir el programa pel tema que planteja: portar a escena l’obsessió de Leonardo da Vinci per volar a través de la dansa contemporània.

El geni és present en tot el muntatge, però no de forma explícita sinó gràcies a alguns dels seus objectes més mítics, com l’home de vitruvi o les ales que va construir, entre altres, a més dels espills que ens recorden la seva escriptura a l’inrevés. Pistes intel·ligents i molt boniques en un muntatge d’il·luminació càlida igual que la música, que tot i ser composada ara expressament per Luis Miguel Cobo, en algun moment evoca tonades del Renaixement.

La presència de l’artista que ho amara tot sense que la companyia jugui a donar lliçons ni fer pedagogia innecessària és una de les característiques que més em va enganxar de l’obra, perquè deixa espai a la imaginació de l’espectador independentment de la seva edat. A més, si algú del públic desconeix que l’espectacle s’inspira en Da Vinci podrà gaudir igualment perquè… qui no ha desitjat volar?

Enrique Cabrera signa una posada en escena d’espai buit marcada per l’equilibri i la proporció −com no podia ser d’altra manera− en la qual, a més dels objectes, és fonamental el recurs a l’audiovisual. A diferència d’altres propostes on la imatge només s’empra com il·lustració i suport, aquí camina en perfecta sintonia amb la coreografia formant així un llenguatge escènic compacte que fa el ple si hi afegim també l’elegància i simplicitat del vestuari.

Vuelos és un espectacle de dansa contemporània de nivell que agradarà a menuts i grans, construït sobretot a base d’escenes de conjunt en les quals els intèrprets van en grup com als estols d’ocells que veiem passar ben sovint. Els gestos també recorden l’amplitud de les ales, sobretot en el treball de braços.

El dia de l’estrena al SAT! no vam sentir volar ni una mosca, cap estossec, ni un caramel. Silenci absolut durant tota la funció fins a l’esclat d’aplaudiments, que va saltar com la molla d’un nou artilugi del geni, just en fer-se el fosc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s