Pintar el món mentre es lluita contra el mal

Títol: Joana 2015. Batalla Campal
Direcció: Ester Villamor i Pablo Ley
Dramatúrgia: Pablo Ley
Actriu: Raquel Ferri Moscardó
Dia i lloc: Diumenge 10 de juliol (fins al 17) al Teatre Eòlia

joana batalla campal

Joana 2015 Batalla Campal neix de l’encontre entre el dramaturg Pablo Ley, la directora Ester Villamayor, el músic Javier Gamazo i l’actriu Raquel Ferri. Sense trampa ni cartró; o sí, amb tota la força de la mentida teatral i el cartró necessari per crear una espasa que lluitarà contra tots els mals del món. No s’hi posa per poca cosa aquesta colla, que han volgut imaginar una faula sobre una possible Joana d’Arc contemporània.

El mite de la jove mística francesa és la base d’un únic personatge protagonista, que també té trets de l’Alícia de Lewis Carroll i de Kiki, l’aprenent de bruixa d’Hayao Miyazaki. Però sobretot és l’encarnació de la Joana del poble de Montaverner allà a la Vall d’Albaida, sí dona, la filla de Jaume; xica, aquella que quan va dir la primera paraula va soltar Gustavo, lo nom de son tio; la que sempre va amunt i avall corrent i cantant pels camps i que va a buscar a la seua amiga Maria a deshora, quan fa més calor. Retorn a la infantesa i el paisatge de Raquel Ferri, i al seu parlar, perquè ja cantava Raimon que qui perd els orígens perd la identitat.

Joana, guiada per unes veus, complirà l’encàrrec de lluitar contra les forces del mal, uns corruptes homes vestits de negre, amb corbata i calcetins de fil, que ens els imaginem sense rostre i de complexió fangosa. Ferri és la naturalitat i la força, la ingenuïtat i la lluita, l’esclat físic i la por al rostre. Un huracà escènic que fa tots els papers però no està sola, perquè Javier Gamazo li pinta el món amb la música en directe que ha composat. El diàleg i la complicitat entre els dos són totalment autèntics.

L’espai escènic és una mena de joc de la xarranca farcit d’objectes: d’infantesa (per exemple una joguina que és un conill de peluix) i de paisatge (com ara unes taronges). Es tracta d’un tipus d’atrezzo triat de manera molt curosa i que potencia l’objecte no només com a tret físic del personatge, sinó també sentimental. Gens estrany en un muntatge de dramatúrgia signada per Pablo Ley, recurs que ja va emprar per exemple a Homenatge a Catalunya o La Maternitat d’Elna. És destacable també l’encert del vestuari de la protagonista quan se’n va a la batalla.

La direcció de Ley i Ester Villamor és àgil i delicada alhora i amb un ritme creixent que atrapa el públic. Aquest és un espectacle de poc pressupost, molt talent i força energia d’aquella que uneix persones que es coneixen i simplement volen treballar en total llibertat sense tenir en compte res més. Tot això, inconscientment o no, també s’acaba transmetent a l’espectador.

És el primer cop que veiem Raquel Ferri Moscardó a escena. El seu nom quedarà lligat per sempre al de Joana i la seguirem de ben a prop en la seva nova batalla: l’aventura de formar part de la Kompanyia del Teatre Lliure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s