Una confessió desapasssionada

Títol: Confessió d’un expresident
Autor: Davide Carnevali
Director: Xavier Ricart
Intèrpret: Queco Novell
Dia i lloc: Dimarts 12 de juliol (fins al 31) al Club Capitol

confessio expresident

Pasqual Maragall, Jose Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. Tots aquests presidents i expresidents tenen en comú que són personatges interpretats per Queco Novell a Polònia,el programa televisiu de sàtira política per excel·lència. Ara l’actor surt de la petita pantalla i fa un gran pas, enfrontar-se  a una hora de monòleg  a Confessió d’un expresident.

Aquesta és una producció de La Brutal que comença amb el típic tràiler ja marca de la casa per mostrar els crèdits, i aquí en part per despistar el públic perquè sembla que veurem una comèdia. I no, l’ espai buit només presidit per un faristol i una cadira, la sobrietat de la il·luminació i la solemnitat de moviments en aparèixer Novell ens fan sospitar que es tracta d’un altre tipus d’aposta. A més de la forma, ho corrobora del tot el text de Davide Carnevali.

L’autor italià format en l’òrbita de la Sala Beckett uneix trets de diferents polítics per construir un personatge arquetípic: l’expresident que, lliure ja de cap càrrec, pot expressar-se suposadament de forma sincera davant l’auditori. Una ocasió única per escoltar el líder que ha governat còmodament durant molt de temps fascinant al poble, que no a la població. Una mena de míting especial, de conferència amb guió que l’hàbil polític se saltarà o simularà que se saltarà. Dramatúrgia que juga a l’ambigüitat gràcies a la retòrica i al gir lingüístic que en alguna ocasió pot fatigar l’espectador per la repetició d’idees, o simplement perquè la realitat política mostra aques tipus de personatges gairebé diàriament, tal i com queda reflectit al final de l’espectacle.

La direcció de Xavier Ricart ens presenta un expresident sense personalitat. Com si hagués volgut esborrar qualsevol gest de Novell que el públic pogués relacionar amb alguna de les seves interpretacions televisives. Per tant, el resultat és un líder sense cap tipus de carisma, de dicció plana i gairebé cap gèstica corporal. La interpretació de Novell és correcta, defensant de manera ferma una opció que acaba resultant avorrida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s