Indestructible com la vaixella familiar centenària

Títol: El llarg dinar de Nadal
Autor: Thornton Wilder
Traducció: Víctor Muñoz i Calafell
Direcció: Alberto Díaz
Intèrprets: Bruna Cusí, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña, Magda Puig, Maria Rodriguez Soto, Joan Solé, Alberto Díaz
Dia i lloc: 22 de desembre a El Maldà

El llarg dinar de Nadal de la companyia La Ruta 40

És la tercera temporada que al saló del Baró de Maldà se celebra el Nadal en família i al voltant d’una taula. Res d’extraordinari si no fos que parlem d’un espectacle, El llarg dinar de Nadal, que per fi hem pogut gaudir. La companyia La Ruta 40 encertà de ple quan va decidir portar a escena aquest text de Thornton Wilder (1897-1975). Autor fonamental als Estats Units, tant pel que fa al teatre com a la narrativa, Wilder és un escriptor que es considerava per sobre de tot professor, per això també es dedicà amb plenitud a les classes, la recerca i l’assaig.

Aquesta dramatúrgia d’un sol acte −que al títol original remet a un sopar−, és una oportunitat magnífica per acostar-nos a un autor gens representat a la nostra cartellera i descobrir una escriptura neta, subtil i que en aquesta peça construeix el pas del temps de manera magistral.

La Ruta 40 es manté fidel a aquest clàssic escrit el 1931, que narra 90 anys de la família Bayard compartits al voltant de la taula el dia de Nadal. Història situada als Estats Units de finals de segle XIX fins al primer terç del XX però que en realitat, com diria el poeta Casasses, Amèrica és al poble del costat, perquè en determinades converses que es repeteixen durant dècades i actituds intergeneracionals tothom ens hi podem reconèixer. La vida i la mort, els presents i els absents són universals.

La posada en escena és minimalista, amb una taula i una vaixella que sobreviuen a diverses generacions i afegeixen aquell pòsit de tradició indestructible. Cal destacar també la neutralitat del vestuari perquè potencia la versemblança, i agrair que els intèrprets no envelleixin a base d’atrezzo o maquillatge. Així, el noi que es fa home o la jove que ja és anciana en un parell o tres de rèpliques, emergeixen a ulls del públic gràcies al treball interpretatiu de gest gairebé imperceptible. Perquè en aquest dinar que s’escola en menys d’una hora, el protagonista indiscutible és l’implacable pas del temps, que s’aprecia tant al text, a la construcció dels personatges com al ritme amb què transcorre la funció.

Alberto Díaz signa una direcció acord amb la precisió del text, en la qual cada rèplica i cada silenci són vitals per aconseguir l’excel·lència d’aquest muntatge. Els intèrprets s’hi deixen cada respiració en un recital de veritable treball de conjunt que aconsegueix commoure el públic. A més, hem de tenir en compte que s’ha reduït el repartiment a la meitat respecte l’original, per la qual cosa cada actor i actriu ha de transformar-se en un obrir i tancar d’ulls en un personatge nou.

És un privilegi poder gaudir d’aquest espectacle a la distància que ho permet El Maldà, un espai també ideal arquitectònicament parlant. Llàstima que a nivell crematístic hem de ser conscients que ben just que la companyia pugui cobrir despeses. Com a mínim doncs cal agrair-los que hagin tornat a reposar aquesta obra. Ens agradaria que aquest dinar tan especial es quedés per sempre a la cartellera nadalenca i en unes bones condicions per als professionals que han fet aquest bon regal al públic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s