La tendra pallassa de missatge contundent

Títol: Paradís Pintat
Autor: Ferrucio Cainero i Pepa Plana
Direcció: Ferrucio Cainero
Intèrprets: Pepa Plana
Dia i lloc: Dimecres, 25 de gener (fins al 19 de febrer) a la Sala Muntaner

Paradís Pintat de Pepa Plana

Vint anys a escena i el seu nas roig continua lluent com el primer dia. Hores i bolos arreu del món, des del teatre més petit fins a la gran producció amb el Circ du Soleil. Pepa Plana és la pallassa, la pallassa és Pepa Plana, autènticament indestriables, de mirada sincera dins i fora de l’escenari. És una rara avis del nostre panorama escènic: dona, pallassa i que fa espectacles per adults. Només per això ja s’hauria d’anar a veure Paradís pintat, el seu darrer treball. Petit format d’un humor i una sensibilitat només apta per a públic sense prejudicis.

Pepa és un àngel i viu en aquell arquetípic paradís on els serafins canten tothora. Espai domèstic presidit per un coixí enorme, un quadre de menjador i una caixeta de música molt especial. S’avorreix com una ostra i es distreu fent el trapella, llegint revistes del cor, sospirant per un amor i demanant a Déu que vol ser àngel de la guarda encara que no sàpiga volar. La ingenuïtat que traspua el personatge, l’absolut domini del cos i la contundència del gest ocupen l’espai escènic i atrapen l’espectador des del primer instant d’un espectacle on la paraula té poca presència, que s’escola divertit i sense pressa per poder-se fixar en cada ganyota, en els detalls d’un maquillatge-màscara perfecte i en tots els matisos del vestuari . Només la profunda veu de David Verdaguer com a Nostre Senyor i els seus llamps fulminants alteren la pau celestial. Bon ritme i direcció clarament definida de Ferrucio Cainero, que també comparteix autoria amb Plana.

Quan el públic ja està ben repapat al seient creient que la cosa va de broma i humor blanc, l’espectacle ens apropa a la tragèdia de l’emigració i a les persones que moren al mediterrani. Efectes especials espectaculars que no ens tapen les vergonyes. Pepa ja ha aconseguit el que volia, ser àngel de la guarda, però al mar i es veu superada per la magnitud de la tragèdia com  tots aquells que miren cap a una altra banda i es queden a la zona de confort. La pallassa ens recorda que, cadascú des d’on sigui, pot lluitar contra la indiferència davant un context indigne que ens interpel·la. Ella ho fa amb la poètica del seu art i se’n surt amb èxit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s