Carlo vive!

Títol: Ragazzo
Autoria i direcció: Lali Álvarez Garriga
Intèrpret: Oriol Pla
Dia i lloc: Dijous, 16 de febrer (fins el 19) al Teatre Lliure

oriol-pla-_ragazzo

El juliol de 2001 bona part d’una generació perdíem la innocència davant la pantalla de la tele en veure en directe la mort Carlo Giuliani durant les protestes contra la cimera del G8, que havia convertit Gènova en una ciutat-fortalesa amb 30.000 policies. De cop enteníem que anar a una manifestació era molt més perillós del que ens podia semblar perquè ja no es tractava només d’entomar quatre cops de porra, sinó que la força de l’Estat era capaç d’esclafar un cos fins matar-lo passant-li per sobre diversos cops amb un vehicle, a plena llum del dia i amb total impunitat i indiferència. La impactant mort d’aquest jove de 23 anys i la investigació següent per aclarir-ne les circumstàncies ha estat sempre envoltada de polèmica i encara avui no resolta de manera justa.

Des d’aquell estiu, Giuliani s’ha convertit en símbol de l’activisme antiglobalització, s’han composat cançons d’homenatge, realitzat documentals i ara la seva figura també ha pujat a escena escrita per Lali Álvarez. La dramaturga i directora planteja un text que narra els tres darrers dies de la vida d’aquest ragazzo, que imagina ple d’energia i vitalitat, ingenu i alhora compromès políticament. Una dramatúrgia que a qui conegui els fets no aportarà cap novetat, fins i tot en algun moment és excessivament descriptiva. Per contra, cal lloar que Álvarez aprofita Giuliani per denunciar i fer memòria del seu cas, però també per bastir un discurs polític que reivindica la llibertat, qüestiona el sistema capitalista i provoca la reflexió sobre els fonaments de la democràcia i els límits de l’estat de dret. Per tant és un muntatge ideal sobretot per aquells que no tinguin gaire informació, especialment si són públic jove que podrà empatitzar amb el protagonista.

Ragazzo és un monòleg contundent i reivindicatiu. És imprescindible doncs comptar amb una interpretació perfecta com la d’Oriol Pla, que aconsegueix emocionar profundament l’espectador amb la manera com transmet el discurs però també amb una sola mirada o un mínim gest. Peça de petit format, l’acció transcorre sobretot al pis okupat on viu el protagonista i a l’estadi on es reuneix la gent del fòrum contra el G8. Pocs elements, tots quotidians, i un espai sonor inquietant i molt ben definit esdevenen l’ambient perfecte per a l’actor.

El recorregut d’aquest espectacle és una clara mostra de com des de les escletxes de l’escena menys convencional es fa camí sense aturador. Estrenat el 2015 a la Nau Ivanow només amb dues funcions i reconegut amb el Premi Serra d’Or, va fer gira per bona part de Catalunya fins aterrar a l’hivern del 2016 al Teatre Eòlia. El març de l’any passat fou guardonat per la crítica de Barcelona amb el premi al Millor espectacle per a Joves, i el premi al millor actor revelació per Oriol Pla. Ara ha fet temporada a l’Espai Lliure amb pròrroga perquè es van exhaurir les entrades pràcticament quan es van posar a la venda…. Continuarà.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s