Un clàssic “al dente”

Títol: L’hostalera
Autor: Carlo Goldoni
Direcció: Pau Carrió
Intèrprets: Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Dia i lloc: Dijous 26 de gener, a la Biblioteca de Catalunya (fins el 5 de març).

L'hostalera de Goldoni de La Perla 29 amb Laura Aubert

A ca La Perla 29 han tornat els aires italians. Aquest cop amb un text de Carlo Goldoni, L’hostalera, de qui encara estem rient Els feréstecs que va dirigir Lluís Pasqual al Lliure.
La mateixa alegria de viure i el batec del sentiment amorós, que aquí és un joc d’embolics entre Mirandolina, els seus tres pretendents habituals i un nouvingut, un misògin desmenjat que es declara totalment contrari a l’amor i, evidentment, es rendirà als encants de la protagonista.

Si bé Pasqual va fer un monument lingüístic amb la seva traducció, la proposta de Pau Carrió es basa en el salt històric, situant la peça durant els anys del miracolo económico, −després de la II Guerra Mundial i fins a principis dels 60− i en una mena de dramatúrgia per als sentits que inclou concert musical i, el que agradarà més al públic, sopar un plat de macarrons ja que aquesta hostalera ens rep a una trattoria d’estovalla de quadres vermells digna del Trastevere. Carrió, així, trenca de manera autèntica i sense forçar amb la convenció de no menjar al teatre.

Més enllà de la forma cal destacar un text servit a bon ritme i interpretacions reeixides a nivell individual. Laura Aubert, que ja havia fet un Goldoni amb Els feréstecs, es mereixia aquesta protagonista per qui encara no conegués la gran intèrpret que és. Aquí no només se la pot veure en la millor vessant d’actriu, sinó que també toca el violí i canta. Aubert és una Mirandolina que troba l’equilibri entre la innocència i les convencions del XVIII de Goldoni i la dona italiana de postguerra del segle XX que deixa anar alguna reivindicació. Memorable el moment més íntim quan canta una cançó de desamor grega que deixa al públic en el més absolut silenci.

Pel que fa als personatges masculins David Verdaguer (Rippaffratta) evoluciona des de la tensió inicial més antipàtica al personatge de comèdia de bulevard amb comoditat; Marc Rodríguez, (Albafiorita) infalible en la comèdia tot i que en algun moment respira massa prop dels seus personatges televisius, mentre que Jordi Oriol (Fabrizzio) és el més discret servent, clarament Arlequino que no juga a l’histrionisme. Menció a banda per a Javier Beltran (Forlipopoli), magnífic cavaller espanyol arruïnat, a cavall entre Raphael i Arturo Fernández. Tanquen el repartiment de manera discreta i irregular Júlia Barceló i Alba Pujol, el punt més feble de l’espectacle perquè no estan gens integrades amb la resta.

Tot i que la direcció d’actors en conjunt demanaria una mica més de cohesió per part de Carrió, cal reivindicar aquesta mirada al clàssic perquè és com una bona pasta “al dente”, o sigui, ferma però no dura. L’hostalera és el tipus de muntatge ideal per recomanar a qualsevol públic i convèncer els més joves per anar al teatre. Li desitgem una reposició de nou a la Biblioteca i una bona gira arreu de Catalunya que comença ben aviat.

Advertisements

Un pensament sobre “Un clàssic “al dente”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s