L’essència del teatre a través del testimoni

Títol: Dale recuerdos XXX (Je pense à vous)
Creació i direcció: Didier Ruiz
Intèrprets: Neus Ballabriga Vidaller, Elena Boy Sacristá, Pepa Campa Viñeta, Rosa Gallardo Pérez, Salvador Gaspar Sanchez, Eugeni Llorens Sanjuan, Fernando Sesé, Teresa Fors Pallas, Mercedes Vallina Álvarez i Francesc Valls
Dia i lloc: Diumenge, 2 d’abril al Teatre Lliure

Una de les metodologies qualitatives més habituals en ciències socials és l’anomenada història de vida, emprada ja fa gairebé un segle en els camps de la psicologia, l’antropologia o la sociologia. Des de la perspectiva historiogràfica és fonamental en la història oral, disciplina especialment desenvolupada a Europa a partir dels anys 70 del segle passat, en la qual el testimoni i la seva experiència són imprescindibles.

Dale recuerdos XXX (je pense à vous) −producció de La compagnie des homes i el Teatre Lliure− ens ha evocat el resultat d’una d’aquestes recerques basades en el testimoni, per exemple aquell Recuérdalo tú y recuérdalo a otros (1979) de Ronald Fraser sobre la guerra civil, encara avui essencial per entendre la pluralitat i complexitat del conflicte. En aquesta obra teatral és el creador Didier Ruiz qui ha recollit i editat les dades, servides com monòlegs consecutius d’aquests intèrprets d’ells mateixos. Una escenografia d’espai buit, només ocupat per unes simples cadires, i una dramatúrgia molt ben trobada on els records emergeixen en comú de manera singular i sense pretendre simular un diàleg postís entre els protagonistes.

Es tracta d’una proposta escènica que combina la tradició del teatre document i la història oral, tot explorant la vida íntima mentre mostra pinzellades d’esdeveniments històrics que han marcat la memòria col·lectiva. Directe a l’ànima i la consciència del públic que no podrà evitar l’emoció en més d’una de les intervencions, ja que tothom ens podem sentir identificats amb els protagonistes o recordar alguns dels nostres avantpassats.

Didier Ruiz i La compagnie des homes són veterans en aquest tipus d’espectacle ja que aquesta n’és la trentena producció, cada cop a una ciutat i amb testimonis diferents. No traurem mèrit a la seva iniciativa engegada fa més de vint anys evidentment, però sí que volem agrair i destacar la generositat i valentia de les persones que han trepitjat l’escenari del Lliure de Gràcia. Neus Ballabriga Vidaller (1938), Elena Boy Sacristán (1936) Pepa Campà Viñeta (1941) Rosa Gallardo Pérez (1937) Salvador Gaspar Sánchez (1935) Eugeni Llorens Sanjuan (1935) Fernando Sesé Rovira (1927) Teresa Fors Pallàs (1935) Mercedes Vallina Álvarez (1933) Francesc Valls Ylla (1926), totes elles, paraula sincera, gest cansat, objecte íntim, moviment pausat i aquell orgull de no tenir cap por a la mort que només transmeten els més savis.

Aquest Dale recuerdos XXX (je pense à vous) es nodreix d’instants teatrals únics, igual d’efímers que els que van quedar atrapats en les fotografies que es projecten a l’inici i final de l’espectacle, com el clàssic teló que s’obre i es tanca, metàfora aquí també d’unes existències plenament viscudes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s