La paraula que emergeix quan finalitza la violència

Títol: Viaje al fin de la noche
Companyia: Proyecto 43- 2
Dramatúrgia: María San Miguel
Direcció: Pablo Rodríguez
Intèrprets: María San Miguel i Alfonso Mendiguchía
VIII Cicle de Companyies en Xarxa
Del 14 al 26 de novembre al Tantarantana Teatre

La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona la darrera peça de la seva trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva. Una proposta escènica, la base de la qual són entrevistes a persones que han patit les conseqüències d’un conflicte polític que finalitzà el 2011 quan ETA abandonà les armes. Recerca i documentació per fer teatre,  teatre polític per fer pedagogia, però sobretot una manera de treballar que neix de l’honestedat, el compromís amb els testimonis i la qualitat artística.

Viaje al fin de la noche té dos personatges, un home i una dona. Les interpretacions de María San Miguel i Alfonso Mendiguchía convencen des del verisme i la conversa sense estridència, fugint de l’afectació, en una obra on la paraula és protagonista malgrat que “hay cosas a las que no se les puede poner palabras”. Per això és imprescindible el moviment coreogràfic que reforça la intimitat, a estones poètica i fins i tot amb tocs d’humor ballat.

L’espai escènic tendeix a la simplicitat i està construït amb dos elements: la terra, origen i matèria de presència constant i la bota de sidreria, metàfora d’un espai de socialització fonamental en la societat basca. La delicadesa de la il·luminació de Xiqui Rodríguez i la capacitat evocativa de la sonoritat de Jorge Arribas fan que es generi la situació perfecta per acompanyar l’espectador, en l’emoció i en la reflexió, al llarg de tot el muntatge.

El fill de la terra i la filla del mar, ell i ella, memòria individual i col·lectiva perquè són alhora molts elles i ells,  tenen un punt en comú: ser fills de morts pel terrorisme (d’ETA o del GAL). L’excel·lent dramatúrgia de María San Miguel trena una realitat  complexa, de situacions comunes i intercanviables, afirmacions contundents i matisos necessaris on no hi cap la hipocresia. Aquest també és un viatge des del silenci i l’asfíxia fins la necessitat de parlar i un trajecte circular des dels records als desitjos més quotidians i gairebé infantils, que poden ser exactament els mateixos. Una de les màximes virtuts del text és que tot i que tracta sobre la història recent d’Euskadi es pot extrapolar a altres conflictes i al dolor de la pèrdua més universal.

Viaje al fin de la noche, a més d’un espectacle magnífic, és  la part teatral d’un futur projecte cinematogràfic dirigit per Isaki Lacuesta i María San Miguel basat en les entrevistes i el procés de creació. Desitgem que trobi el suport financer per fer-se realitat perquè ara que ha arribat el temps de la pau “hay que cerrar el círculo para ver que hacemos con ello”.