L’incombustible èxit de la dramatúrgia perfecta

Títol: Art
Autora: Yasmina Reza
Traducció i adaptació: Jordi Galceran
Direcció: Miquel Górriz
Intèrprets: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva
Estrena: Temporada Alta 2016. Actualment en gira

art_David Ruano

Quan el 1918 Kazimir Malèvitx pintava Blanc sobre blanc, poc podia imaginar que, dècades més tard, el quadre seria protagonista d’una obra teatral. Quan es va estrenar Art el 1994, tampoc Yasmina Reza podia intuir que la seva tercera obra seria la més representada d’un dramaturg viu. Fins avui, èxit arreu del món, repartiments consagrats i traducció a més de 30 idiomes. En català, curiosament, el debut és força recent. Estrena al Temporada Alta 2016, estada al Teatre Goya de Barcelona, actualment gira arreu de Catalunya i tornada al Goya a partir de la primavera vinent, just un segle després de la creació de l’obra pictòrica més coneguda del suprematisme rus.

Quin és el secret d’una obra teatral que parla d’art contemporani? La perfecció de l’engranatge en l’escriptura de Yasmina Reza i que, en realitat, el tema és l’amistat. El blanc pur o la presència de ratlles ocre que emocionen, el gust o no per la tela, són el detonant d’una discussió que desembocarà d’immediat en qüestions més profundes sobre la relació que tenen des de fa quinze anys els protagonistes. Un trio de teva-meva sense treva trufat d’algun monòleg interior que posa l’amistat contra les cordes, fins el punt que ha de ressorgir “en període de proves” i gràcies a una mentida pietosa.

Art és aquella comèdia de bulevard que convencerà a qualsevol espectador, independentment de l’edat i de la seva afició pel teatre, perquè ja s’ha convertit en un clàssic.  Aquesta producció és d’una qualitat indiscutible. L’adaptació de Jordi Galceran, de llenguatge col·loquial i que treu l’acció de París, encerta perquè la fa propera. La mirada de Miquel Gorriz planteja una direcció natural  que,  a diferència d’altres muntatges anteriors que hem vist, rebutja l’encarcarament afrancesat  i potencia el caràcter mediterrani. D’obligatòria menció és l’escenografia de Ion Berrondo, que juga amb el concepte de marc i el seu efecte multiplicador de significats diversos i el mobiliari de disseny racional de peça única.

Ara bé, Yasmina Reza va escriure una obra per a lluïment dels actors. És un privilegi tenir a escena junts a Pere Arquillué, Francesc Orella i Xavier Villanueva. Impossible triar una interpretació en aquest debut d’excepcional trio d’asos.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s