Arxiu de la categoria: Círcol Maldà

Per a públic minoritari interessat en el món de l’art

Títol: Deu és Bellesa
Companyia: Cia. Parking Shakespeare
Autor: Paavo Rintala i Kristian Smeds
Direcció: Alícia Gorina
Intèrprets: Òscar Bosch, Maria Casellas, Mireia Cirera, Adrià Díaz, Pep Garcia-Pascual, Santi Monreal, Ricard Sadurní
Dia i lloc: 18 de gener (fins al 12 de febrer) al
Maldà Teatre

 

deu és bellesa

 

Diu la bíblia “In principio erat Verbum”. Per a l’artista finlandès Vilho Lampi (1898 – 1936) no és així, perquè segons ell “al principi hi ha el desafiament”. Ho explica al pròleg de Deu és Bellesa,  espectacle format per diferents escenes corresponents a quadres del pintor. Títols com llibertat,  el botxí, autorretat, la matança del porc o retrat de nens, entre altres, evoquen la seva obra i personalitat. La companyia Parking Shakespeare ha escollit aquesta dramatúrgia basada en una novel·la del mateix títol per al nou parking d’hivern. No és casual que la direcció sigui d’Alícia Gorina, qui  ja va signar Si Déu és bellesa, la bellesa existeix? (2013), una peça sobre el mateix personatge d’Albert Arribas interpretada per Oriol Genís.

Continua llegint

Indestructible com la vaixella familiar centenària

Títol: El llarg dinar de Nadal
Autor: Thornton Wilder
Traducció: Víctor Muñoz i Calafell
Direcció: Alberto Díaz
Intèrprets: Bruna Cusí, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña, Magda Puig, Maria Rodriguez Soto, Joan Solé, Alberto Díaz
Dia i lloc: 22 de desembre a El Maldà

El llarg dinar de Nadal de la companyia La Ruta 40

És la tercera temporada que al saló del Baró de Maldà se celebra el Nadal en família i al voltant d’una taula. Res d’extraordinari si no fos que parlem d’un espectacle, El llarg dinar de Nadal, que per fi hem pogut gaudir. La companyia La Ruta 40 encertà de ple quan va decidir portar a escena aquest text de Thornton Wilder (1897-1975). Autor fonamental als Estats Units, tant pel que fa al teatre com a la narrativa, Wilder és un escriptor que es considerava per sobre de tot professor, per això també es dedicà amb plenitud a les classes, la recerca i l’assaig.

Continua llegint

Joves que se’n van de festa amb Txékhov

Títol: La norma de l’extinció. A partir de Platònov d’Anton Txékhov
Direcció i adaptació: Pau Masaló
Intèrprets: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Marina Congost, Toni Guillemat, Pau Masaló, Aleix Melé, Gerard Nel·lo, Júlia Rodón
Espai, il·luminació i vestuari: Mireia Cardús, Alba Macfarlane
Espai sonor i música en directe: Gerard Nel·lo
Dia i lloc: Diumenge, 21 de setembre (fins al 5 d’octubre) al Círcol Maldà

norma_extinció_elisa abión
El Círcol Maldà enceta temporada amb dos espectacles en cartell. D’una banda La nit just abans dels boscos, amb un Òscar Muñoz rotund. Una reposició que qui se la va perdre hauria de repescar. De l’altra, el segon muntatge de la jove companyia Ignífuga, que hem descobert amb aquesta adaptació rejovenida de Platònov de Txèkhov de títol suggerent: La Norma de l’extinció. Un espectacle que recomanem per diversos motius.

Continua llegint

Aquellos días azules

Autor i director: Marc Artigau Intèrprets: Robert Gonzàlez, Jordi Llovet i Joan Solé
Dia i lloc: dimecres 21 de maig (fins al 8 de juny) al Círcol Maldà

Text publicat a la revista Butxaca:

http://www.butxaca.com/ca/teatre/cartellera/details/aquellos-dias-azules/19432

m_teatre_aquellos-das-azules

Al bar del Círcol Maldà tres nois serveixen els espectadors amb alegria. Quan arriba l’hora  tanquen paradeta i, Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé, es disposen a ser els protagonistes d’aquesta història coral. Abans, però, ens avisen d’allò dels mòbils i les alarmes d’una forma tan original que ja poden anar a registrar-la.

No tenia cap expectativa sobre Aquellos días azules −per no dir que em feia mandra−, presentada com un conjunt d’instantànies al voltant d’una temàtica tan tractada com la infantesa, aquell paradís perdut i tal i qual. Doncs bé, la dramatúrgia de Marc Artigau és un sòlid calidoscopi, que tant deixa veure la part nostàlgica, divertida i innocent, com també aspectes ben cruels i situacions crítiques. Un text construït tenint com a base l’amistat de tres nens, on es barreja la seva història personal farcida de cançons i elements quotidians, inoblidables per a diferents generacions, amb un recull de referències literàries universals sobre el tema, començant pel vers d’Antonio Machado “Estos días azules y este sol de la infancia” que ha inspirat el títol de l’espectacle. D’aquest aspecte de la dramatúrgia, m’agradaria destacar i felicitar Artigau per l’exercici impressionant que resulta “el més gran poema de la història de Catalunya”, un repàs a la poesia catalana des de l’Edat Mitjana fins avui, interpretat amb total encert per Jordi Llovet com a poema de Nadal davant la imaginària família en què ens convertim el públic.

L’autor també signa la direcció de la peça, una posada en escena que recau en els intèrprets, tots tres solvents, bon treball de conjunt on cadascú compta amb el seu moment de monòleg per brillar. A banda de l’aspecte interpretatiu cal ressaltar la qualitat musical dels actors, especialment de Robert González al cant i Joan Solé a la guitarra. I no cal res més, i no és poca cosa, per aconseguir un espectacle simpàtic, divertit, que aconsegueix enganxar l’espectador fins al final. Una barreja molt ben aconseguida entre una mena de sessió de varietés molt adient en aquest espai i aquell festival de fi de curs de quan érem menuts.