La mateixa misogínia i homofòbia, vint anys després

Títol: Paraules encadenades
Autor: Jordi Galceran
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Mima Riera i David Bagés
Dia i lloc: 6 de juliol a La Villarroel

Fa 20 anys Jordi Galceran signava Paraules encadenades, la dramatúrgia catalana ja tenia un thriller teatral propi i a més protagonitzat per un psicòpata ben nostrat. Llavors aquest arbre ja tapava  força un bosc que clava l’arrel en l’estereotip sexista i homòfob perquè,  d’una banda es culpabilitza la dona de les desgràcies masculines −sigui la mare o  l’esposa −, i de l’altra es ridiculitza que dos homes puguin estimar-se.

Un Lorca predestinat a perdurar en la memoria teatral

Títol: Bodas de Sangre
Autor: Federico García Lorca
Direcció: Oriol Broggi
Composició musical: Joan Garriga
Intèrprets: Ivan Benet, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí, Anna Castells
Dia i lloc: 14 de juny a la Biblioteca de Catalunya

Hi ha espectacles predestinats a perdurar en la memòria. Bodas de sangre, el debut d’Oriol Broggi dirigint una obra de Federico García Lorca, n’és un. Tan inoblidable com aquell bateig lorquià de Calixto Bieito amb La Casa de Bernarda Alba (1998) que encara recordem. El poeta ha entrat a l’univers de la Biblioteca de Catalunya al galop i lliure de drets. Els de La Perla 29 ho han tingut clar i, vist el muntatge, el llistó està francament alt.

Una funció on brilla el tirà

Autor: William Shakespeare
Dramatúrgia: Lluïsa Cunillé
Traducció: Joan Sellent
Direcció: Xavier Albertí
Intèrprets: Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol Genís, Robert González, Lluís Homar, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina Sánchez, Julieta Serrano, Oscar Valsecchi
Dia i lloc: Divendres 5 de maig (fins al 16 de juny) al Teatre Nacional de Catalunya

Fosca, gèlida i al límit de la iconoclàstia. Així és la proposta escènica de Xavier Albertí a Ricard III. Escenografia bastida de metall i metacrilat; estricte dol en el vestuari, només trencat tímidament per una joia de sobri disseny que llueix cada actriu. Il·luminació tènue, grandiloqüència d’un espai que també funciona com a mena de túnel d’un temps que vol ser l’actual gràcies a l’ús de la càmera en directe, recurs no gaire reeixit per la manca d’intencionalitat, i la projecció deforme que tampoc va més enllà de l’ornament. Piano de cua presidint l’escena buida, com el tro serrat al qual aspira amb ànsia el protagonista.

Rotund discurs de mínima expressió formal

Títol: Masacre
Autor: Alberto San Juan
Intèrprets: Marta Calvó i Alberto San Juan
Dia i lloc: 30 de març (fins el 9 d’abril) al Teatre Lliure

El desembre del 2013 s’inaugurava el Teatro del Barrio, cooperativa de consum cultural i àgora de voluntat clarament política, al popular barri de Lavapiés de Madrid.  El primer espectacle, Autorretrato de un joven capitalista español protagonitzat per Alberto San Juan, donava pas a una programació marcada per la política i la història contemporània espanyoles.

L’essència del teatre a través del testimoni

Títol: Dale recuerdos XXX (Je pense à vous)
Creació i direcció: Didier Ruiz
Intèrprets: Neus Ballabriga Vidaller, Elena Boy Sacristá, Pepa Campa Viñeta, Rosa Gallardo Pérez, Salvador Gaspar Sanchez, Eugeni Llorens Sanjuan, Fernando Sesé, Teresa Fors Pallas, Mercedes Vallina Álvarez i Francesc Valls
Dia i lloc: Diumenge, 2 d’abril al Teatre Lliure

Una de les metodologies qualitatives més habituals en ciències socials és l’anomenada història de vida, emprada ja fa gairebé un segle en els camps de la psicologia, l’antropologia o la sociologia. Des de la perspectiva historiogràfica és fonamental en la història oral, disciplina especialment desenvolupada a Europa a partir dels anys 70 del segle passat, en la qual el testimoni i la seva experiència són imprescindibles.

Una comèdia més

Títol: L’electe
Autor: Ramon Madaula
Direcció: Jordi Casanovas
Intèrprets: Ramon Madaula, Roger Coma

Dia i lloc: 29 de març (fins al 7 de maig) a la Sala Muntaner

Després del debut teatral com autor amb Coses nostres, l’actor Ramon Madaula torna a la dramatúrgia amb L’electe, comèdia per a dos personatges protagonitzada per ell mateix i Roger Coma. Un diàleg de punt de partida típic del gènere, aquella situació banal que desencadenarà l’acció.

Ibsen, dinamita íntima

Títol: L’ànec salvatge
Autor: Henrik Ibsen
Adaptació: Marc Artigau, Cristina Genebat, Julio Manrique
Direcció: Julio Manrique
Intèrprets: Andreu Benito,Ivan Benet,Jordi Bosch, Laura Conejero, Pablo Derqui, Miranda Gas,Jordi Llovet,Lluís Marco, Carles Pedragosa i Elena Tarrats
Dia i lloc: Dijous, 2 de març (fins al 9 d’abril) al Teatre Lliure

 

La relació entre l’obra d’Ibsen i la nostra tradició teatral és prou fluïda i habitual. Impossible oblidar algunes lectures i relectures dels grans clàssics de l’autor noruec: l’espectacular Peer Gynt signat per Calixto Bieito o Stockmann, la versió íntima d’Un enemic del poble de Les Antonietes. També hem hagut de suportar algun daltabaix com aquell Quan tornem d’entre els morts dirigit per Ferran Madico o la versió de Magda Puyo i Carles Mallol d’Espectres. És així, amb aquesta varietat d’experiències, que ens hem aproximat a L’ànec salvatge, mai representada en català, i que ha significat el debut de Julio Manrique en la direcció d’una obra d’aquest autor.

Un clàssic “al dente”

Títol: L’hostalera
Autor: Carlo Goldoni
Direcció: Pau Carrió
Intèrprets: Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Dia i lloc: Dijous 26 de gener, a la Biblioteca de Catalunya (fins el 5 de març).

A ca La Perla 29 han tornat els aires italians. Aquest cop amb un text de Carlo Goldoni, L’hostalera, de qui encara estem rient Els feréstecs que va dirigir Lluís Pasqual al Lliure.
La mateixa alegria de viure i el batec del sentiment amorós, que aquí és un joc d’embolics entre Mirandolina, els seus tres pretendents habituals i un nouvingut, un misògin desmenjat que es declara totalment contrari a l’amor i, evidentment, es rendirà als encants de la protagonista.

Carlo vive!

Títol: Ragazzo
Autoria i direcció: Lali Álvarez Garriga
Intèrpret: Oriol Pla
Dia i lloc: Dijous, 16 de febrer (fins el 19) al Teatre Lliure

El juliol de 2001 bona part d’una generació perdíem la innocència davant la pantalla de la tele en veure en directe la mort Carlo Giuliani durant les protestes contra la cimera del G8, que havia convertit Gènova en una ciutat-fortalesa amb 30.000 policies. De cop enteníem que anar a una manifestació era molt més perillós del que ens podia semblar perquè ja no es tractava només d’entomar quatre cops de porra, sinó que la força de l’Estat era capaç d’esclafar un cos fins matar-lo passant-li per sobre diversos cops amb un vehicle, a plena llum del dia i amb total impunitat i indiferència. La impactant mort d’aquest jove de 23 anys i la investigació següent per aclarir-ne les circumstàncies ha estat sempre envoltada de polèmica i encara avui no resolta de manera justa.

La tendra pallassa de missatge contundent

Títol: Paradís Pintat
Autor: Ferrucio Cainero i Pepa Plana
Direcció: Ferrucio Cainero
Intèrprets: Pepa Plana
Dia i lloc: Dimecres, 25 de gener (fins al 19 de febrer) a la Sala Muntaner

Vint anys a escena i el seu nas roig continua lluent com el primer dia. Hores i bolos arreu del món, des del teatre més petit fins a la gran producció amb el Circ du Soleil. Pepa Plana és la pallassa, la pallassa és Pepa Plana, autènticament indestriables, de mirada sincera dins i fora de l’escenari. És una rara avis del nostre panorama escènic: dona, pallassa i que fa espectacles per adults. Només per això ja s’hauria d’anar a veure Paradís pintat, el seu darrer treball. Petit format d’un humor i una sensibilitat només apta per a públic sense prejudicis.