El comodí de la bona gent

Títol: Bona gent
Autor: David-Lindsay Abaire
Direcció: Daniel Veronese
Traducció: Joan Sellent
Intèrprets: Mercè Arànega, Àlex Casanovas, Nies Jaume, Carol Muakuku, Rubén Ametllé, Àngela Jové
Dia i lloc: Dilluns, 18 de març, sense data de sortida, al Teatre Goya Codorniu

De vegades familiars, amics i coneguts ens fan aquella pregunta: què puc anar a veure al teatre? Si són persones properes la qüestió es resol sense dilació, evidentment amb cert risc que comporta donar resposta, però amb la confiança absoluta de poder fracassar totalment sense represàlies. Jo mateixa quan necessito consell sobre restaurants o algun ingredient, menja o recepta torturo els  “Olleta de Verdures”, a qui, ja posats, recomano seguiu.  Però, i si es tracta de gent que no forma part del nucli dur? Llavors allò del “dona, tu que escrius crítica teatral” no fa gaire gràcia.

Anatomia d’un centaure coix

Títol: La rara anatomia dels centaures
Autor: Miquel Àngel Riera
Dramatúrgia i direcció: Pere Fullana
Intèrprets: Sergi Baos, Maria Bauçà, Aina Calpe, Antònia “Nies” Jaume, Carles Molinet
Dia i lloc: 15 de novembre (fins al 18) a l’Espai Lliure de Gràcia http://www.teatrelliure.com

Un espai mental que no és enlloc, una dolça il·luminació que ens transporta a un univers de clarobscurs, una platja de fina sorra on s’escola el so del mar i l’univers de l’escriptor balear Miquel Àngel Riera (1930-1996), l’obra del qual puja per primer cop a un escenari gràcies a la veterana companyia Iguana Teatre. Un dels seus fundadors, Pere Fullana, signa la dramatúrgia i direcció d’aquesta peça, segurament un sincer homenatge a qui fou còmplice de batalles culturals. El muntatge teatral correspon al volum de contes La rara anatomia dels centaures (1979), debut en el relat que continuà amb Crònica lasciva d’una decadència (1995), llegat d’un autor que també conreà la poesia i la novel·la i que ha estat reconegut tant per la crítica com pels lectors.
Portar a escena l’obra d’un escriptor tan complex com Riera dóna com a resultat, ja d’entrada, un espectacle per a paladars teatrals exquisits. Pere Fullana ofereix les narracions de manera que s’enllacen una amb l’altra sense donar cap referència, mancança de cara a un públic no especialitzat, que hauria agraït per exemple, una projecció a la pantalla amb el títol de cadascun dels sis contes en qüestió -dels catorze que conformen el llibre- per apreciar millor la individualitat de cada relat en el transcurs de la globalitat de la peça.