Entre el 16 i el 18 de març de 1938 la ciutat de Barcelona fou bombardejada sistemàticament en intervals de tres hores entre acció i acció; 44 tones de bombes llençades sobre la població civil, que va suportar 12 atacs massius durant més de quaranta hores. Per primer cop el bombardeig de saturació es practicava a la rereguarda d’una gran ciutat occidental amb un únic objectiu: desmoralitzar la població. L’aviació italiana, amb base a l’illa de Mallorca, lluïa els nous Savoia 79, no només a la capital, sinó al llarg de tota la costa catalana. Aquest context històric és el que ha escollit Pere Riera (Canet de Mar, 1974) per debutar a la Sala Gran del TNC amb un espectacle de visió obligatòria i caràcter per esdevenir reposició la temporada vinent.
L’autor i director Jordi Casanovas, recent Premi Ciutat de Barcelona, desembarca a la Sala Gran del TNC amb una revisió de la seva història catalana, que no vam veure anteriorment. Un muntatge d’una durada que, entreactes inclosos, supera les tres hores de durada. Ara bé, que ningú no es faci enrere per aquest motiu, perquè el temps en aquesta peça passa molt més ràpid que en algunes propostes de durada inferior a la meitat. Un espectacle on sobretot brilla la comèdia, amb algun moment hilarant, i s’etziben algunes crítiques a la nostrada societat i classe política, com aquell qui no vol la cosa, que per primer cop hem escoltat dalt d’un escenari.
Davant el dilema gairebé hamletià entre lliurar-nos a una de les nostres més grans aficions, el bàsquet, o descobrir la darrera obra d’Henrik Ibsen (1828-1906) que no havíem vist mai en escena, optàrem per arribar-nos a la sala petita del TNC a l’estrena de Quan despertem d’entre els morts. Decisió totalment errònia, perquè a més de perdre’ns un partit històric, vam haver de patir un muntatge sense cap emoció ni profunditat. Continua llegint
És la nit de Nadal i en un bordell les forces vives (masculines, evidentment) gaudeixen de la festa mentre les seves senyores (oficials) estan a la missa del Gall. De sobte la xerinola es veurà alterada perquè cau del cel un ésser alat. Aquest és el punt de partida del debut del dramaturg Ramon Vinyes (1882-1955) al Teatre Nacional, un espectacle sorprenent per la seva complexitat textual i per l’actualitat de moltes de les seves reflexions. Ball de titelles, escrita el 1930 i estrenada el 1936, és més que la recuperació “del sabio catalán” de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.
Expectativa al voltant de La Bête, darrera obra de Sergi Belbel a la direcció del TNC; estrena endarrerida per la malaltia de la protagonista, Anna Lizaran, a qui ha substituït a contrarellotge Jordi Bosch; traducció titànica de Joan Sellent, que ha convertit els anglesos decasíl·labs originals en alexandrins; text que el nordamericà David Hirson va escriure amb 29 anys per fer un homenatge al teatre i que només la seva perseverança va aconseguir portar als escenaris. El resultat, un bon muntatge amb escenografia de Max Glaenzel on domina el material reciclat dels magatzems del TNC.
Notes d'escena. Crítica teatral 