MEDEA

INTENSITAT INTERPRETATIVA I SOBRIETAT FORMAL
Títol: Medea
Adaptació: Lluís Pasqual i Alberto Conejero
Direcció: Lluís Pasqual
Intèrprets: Emma Vilarasau, Andreu Benito, Roger Coma, Joan Sureda, Joan Farssac/ Guim Luque, Arià Campos/ Pau Trujillo
Dia i lloc: Teatre Lliure fins al 12 de maig

La foscor i el buit marquen el camí cap a la gola del llop, aquesta tragèdia majúscula que és Medea, segona aproximació de Lluís Pasqual al mite que va dirigir el 1979 amb Núria Espert de protagonista. Segurament més d’una generació té en Espert la seva Medea; la d’ara, la nostra, serà sens dubte Emma Vilarasau.

Una funció on brilla el tirà

Autor: William Shakespeare
Dramatúrgia: Lluïsa Cunillé
Traducció: Joan Sellent
Direcció: Xavier Albertí
Intèrprets: Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol Genís, Robert González, Lluís Homar, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina Sánchez, Julieta Serrano, Oscar Valsecchi
Dia i lloc: Divendres 5 de maig (fins al 16 de juny) al Teatre Nacional de Catalunya

Fosca, gèlida i al límit de la iconoclàstia. Així és la proposta escènica de Xavier Albertí a Ricard III. Escenografia bastida de metall i metacrilat; estricte dol en el vestuari, només trencat tímidament per una joia de sobri disseny que llueix cada actriu. Il·luminació tènue, grandiloqüència d’un espai que també funciona com a mena de túnel d’un temps que vol ser l’actual gràcies a l’ús de la càmera en directe, recurs no gaire reeixit per la manca d’intencionalitat, i la projecció deforme que tampoc va més enllà de l’ornament. Piano de cua presidint l’escena buida, com el tro serrat al qual aspira amb ànsia el protagonista.